Quan ens tornaran Pedralbes?

Sembla que amb el nou equip de govern de l’ajuntament de Barcelona el tema del Monestir de Pedralbes es torna a bellugar. Quan els ciuencs s’estaven a l’oposició es mostraven bel·ligerants amb els governants socialistes, però dissortadament sense obtenir cap resultat positiu. Doncs bé, ara que governen la ciutat tenen una ocasió d’or per demostrar que allò que reclamaven des de l’oposició era quelcom en el que realment creien. Ara poden posar fi a un injust espoli sense ni tan sols haver-ho de pactar amb els socialistes.

Fem una mica d’història. Als anys vuitanta del segle passat l’aleshores alcalde, Pasqual Maragall, va orquestrar un veritable espoli a Sarrià. El beneficiari de l’espoli va ser el Districte de Les Corts; l’objecte espoliat, el Monestir de Pedralbes i el barri del mateix nom, i el propietari espoliant, el Barri de Sarrià del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Parlo d’espoli, espoli legal si es vol, per no dir-ne robatori. Evidentment el responsable últim d’aquell disbarat no va ser el districte de Les Corts, tot i que en va sortir beneficiat, sinó que tot plegat es va tirar endavant sota la batuta política i el somriure sorneguer de la cúpula dirigent socialista de l’època. Des de Sarrià s’ha reclamat regularment la devolució del monestir, però els que han ocupat durant tots aquests anys els despatxos de la Casa Gran sempre han fet oïdes sordes a la legítima demanda dels sarrianencs.

Aquest lamentable espoli no va ser fruit d’un error o d’un caprici de l’alcalde Maragall. Té molt a veure amb la distribució territorial del vot no-socialista de la ciutat. El fet és que a Sarrià el vot socialista ha estat sempre gairebé residual -menys del deu per cent a les darreres eleccions-, i al barri de Pedralbes aquesta tendència encara s’accentua. Els socialistes devien pensar que si partien el districte en dos i en passaven una part a un altre districte, el vot no-socialista de la ciutat quedaria més diluït, com així va ser. Però per tirar endavant aquella decisió, justificada exclusivament per interessos de partit i no de ciutat, els socialistes van castigar els sarrianencs amb l’espoli del símbol més emblemàtic del barri. Des de Sarrià esperem, exigim i reclamem que sense més dilació es passi de les paraules als fets, es posi fi a aquell espoli i en nom de l’ajuntament es demanin disculpes als sarrianencs pels perjudicis causats.