Quan només els queda l’insult

Són tants i tan seguits els insults i les desqualificacions de l’adversari que gairebé ja no sorprenen. Ara ha sortit un socialista espanyol, un tal Rodríguez Ibarra, que s’ha permès la llicència d’equiparar Mas amb Hitler, i ho ha amanit amb altres bestieses per l’estil. Abans n’havia sortit un altre dient-la encara més grossa, i és que aquesta escalada de despropòsits sembla no tenir límit. A manca d’arguments sòlids només els queda l’insult. Potser no se n’adonen que banalitzant el nazisme són ells i només ells els que es posen en evidència. Quan a una proposta política la reacció de l’adversari és l’insult gratuït vol dir que nosaltres, els que també ens sentim insultats per aquests individus, anem pel bon camí. El fet, però, és que no tenen arguments, perquè qui en un debat polític opta per acabar insultant l’adversari és que ja no sap que dir i perd tota credibilitat. Ens insultaran, ens agrediran, ens collaran fiscalment encara més, però amb aquestes reaccions tan primàries només ens demostren, segurament sense pretendre-ho, la seva gran impotència. Al final constataran, sense poder-hi fer res, que els partidaris de marxar són encara molts més dels que ells podien intuir.