Dimarts al vespre, per Antena 3, vaig veure l’entrevista que Gloria Lomana, Francisco Marhuenda i Victoria Prego li van fer a Aznar. Una entrevista en prime time que, en general, no va decebre. Aznar es va mostrar superb, prepotent i antipàtic com sempre, cap canvi en aquests aspectes d’una personalitat marca de la casa. Però el valor afegit de l’entrevista és que Aznar va voler deixar constància explícita i pública de la seva gran deslleialtat amb el seu partit, i amb Rajoy en particular. Però tot i que allò va semblar una OPA hostil adreçada al seu successor, nomenat a dit per ell, per cert, intueixo que Aznar no tornarà, i no precisament per manca de ganes.
Aznar està políticament amortitzat. Tot i que quan governava va fer coses bones (per exemple, va suprimir el servei militar obligatori) també va fer bastants desastres, algun amb el resultat de milers de morts innocents (la seva implicació en la guerra d’Irak), i altres que van acabar amb l’empobriment general del país després d’uns anys d’eufòria basada en el totxo. El model econòmic d’Aznar és el model fàcil basat en el totxo, i la prova és que mentre va governar no va impulsar cap economia alternativa. I allò va acabar com el rosari de l’aurora, amb l’esclat de la bombolla immobiliària del que tardarem anys en recuperar-nos.
Però és que a més a més Aznar està personalment desacreditat. Ho està des del casament imperial de la seva filla, aquella astracanada va ser la gota que va fer vessar el vas. Diuen que ell directament no ha robat un euro i no tinc perquè dubtar-ho, però llegint el que estem llegint aquests dies es pot concloure que Aznar és una de les cares visibles de la corrupció del seu partit, potser no per acció però segur que sí per omissió. Aznar té la seva responsabilitat en els escàndols i les malifetes que es coïen mentre governava i que han esclatat després (la trama Gürtel i el cas Bárcenas), i no seria d’estranyar que acabés sent cridat a declarar com a imputat. És impossible que mentre governava ignorés què passava al seu voltant. I de tot plegat ara en pagarà les conseqüències, no podent tornar tot i morir-se’n de ganes.
Aznar està políticament amortitzat. Tot i que quan governava va fer coses bones (per exemple, va suprimir el servei militar obligatori) també va fer bastants desastres, algun amb el resultat de milers de morts innocents (la seva implicació en la guerra d’Irak), i altres que van acabar amb l’empobriment general del país després d’uns anys d’eufòria basada en el totxo. El model econòmic d’Aznar és el model fàcil basat en el totxo, i la prova és que mentre va governar no va impulsar cap economia alternativa. I allò va acabar com el rosari de l’aurora, amb l’esclat de la bombolla immobiliària del que tardarem anys en recuperar-nos.
Però és que a més a més Aznar està personalment desacreditat. Ho està des del casament imperial de la seva filla, aquella astracanada va ser la gota que va fer vessar el vas. Diuen que ell directament no ha robat un euro i no tinc perquè dubtar-ho, però llegint el que estem llegint aquests dies es pot concloure que Aznar és una de les cares visibles de la corrupció del seu partit, potser no per acció però segur que sí per omissió. Aznar té la seva responsabilitat en els escàndols i les malifetes que es coïen mentre governava i que han esclatat després (la trama Gürtel i el cas Bárcenas), i no seria d’estranyar que acabés sent cridat a declarar com a imputat. És impossible que mentre governava ignorés què passava al seu voltant. I de tot plegat ara en pagarà les conseqüències, no podent tornar tot i morir-se’n de ganes.
2 comentaris:
Aquest senyor es creu un lider mundial i amb possessió de la veritat. Quantes vegades va dir allò que "el que no piense así no es demócrata" quan algú li portava la contraria.
Potser ens aniria bé que tornés per accelerar el proces.
Jordi,
Potser sí, però no tornarà.
Publica un comentari a l'entrada