La política ho envolta tot, també l’Ateneuesfera

(Foto: Guillem Carbonell)

Anem on anem estem envoltats de política. Hi ha qui se’n queixa però no és el meu cas. La política ho envolta tot, és cert, perquè deixant al marge les decisions particulars de cadascú, i encara, tot el que és col·lectiu acaba tenint relació amb la política i els polítics. Ens agradi o no, és així. Instal·lar un semàfor en una cruïlla perillosa, fixar els períodes de rebaixes o els horaris comercials de les botigues els diumenges són activitats polítiques, de la mateixa manera que ho són fixar les condicions immigratòries de qui vol establir-se en un país que no és el seu, establir els paràmetres de qualitat de l’oli d’oliva o decidir on es construeix un aeroport.

Ahir, al restaurant de l’Ateneu Barcelonès es va reunir l’Ateneuesfera per dinovena vegada des que l’amic Guillem Carbonell la va posar en marxa aviat farà set anys. Normalment abans de la trobada se’ns fa arribar una mena de guió obert sobre els assumptes que es podrien tractar durant el sopar. Ahir se'ns havia suggerit tractar sobre tres temes més o menys relacionats amb el motiu que ens porta a reunir-nos de tant en tant; 1/ Snowden i altres casos relacionats amb la privacitat a Internet; 2/ un article del periodista Lluís Foix sobre noves formes de periodisme, i 3/ els atacs cibernètics contra interessos determinats. Però el Guillem n’hi va afegir un quart que deia i és clar, parlar del país. Què pensem que passarà?

Sobre el què passarà políticament a Catalunya en els mesos/anys a venir hi va haver una clara divisió d’opinions, és a dir, es van expressar punts de vista totalment oposats. Però al marge de les preferències polítiques de cadascú, totes respectables, com que ningú té la bola de vidre només el temps ens dirà com s’aniran desenvolupant els esdeveniments. En bona part la discussió es va centrar en què ens convé com a país i en com actuaran en unes futures eleccions i/o referèndum vinculant els catalans que fins ara no s’han expressat a les urnes. Sobre això tinc una idea clara: qui no vota, no vota, i la posició política de l’abstencionista, sigui la que sigui, ni es coneix ni es té en compte. Així funciona la democràcia.

En una cosa sí que sembla que ahir hi va haver unanimitat, i és la d’ignorar olímpicament els tres temés més tècnics suggerits pel Guillem, tot i que ell mateix en va ser en part responsable en introduir un quart punt polític de molta actualitat. Resulta obvi que ahir tenia més ganxo parlar del país que del senyor Snowden o del senyor Foix. I és que, ens agradi o no, la política ho envolta tot. I no ho dic en clau de queixa ni molt menys perquè jo ahir m’ho vaig passar la mar de bé, i penso que va ser una trobada molt agradable en tots els sentits. Vam acordar que la propera Ateneuesfera, la vintena, serà als voltants de Sant Jordi, i a primers d’abril de 2015 intentarem que el Guillem ens fixi una data adient per tal de reservar aquell vespre a les nostres agendes. Bé, òbviament parlo només per mi, és clar, que potser hi haurà qui ahir no s’ho va passar tan bé com jo.