.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 13 de març del 2015

Els interessos dels partits

(L’article original en versió paper es va publicar el 6 de març de 2015 a la pàg. 6 del núm. 1.694 de La Veu de l'Anoia)

Deixant de banda les ideologies polítiques i esquematitzant-ho molt, a l’Estat espanyol hi ha només dos tipus de partits polítics. Així, mentre uns defensen els legítims interessos de l’Estat espanyol, uns altres se centren en la defensa dels no menys legítims interessos nacionals, autonòmics o regionals (no entrarem ara en el debat de la denominació) d’algun dels territoris que conviuen en el si de l’Estat espanyol. Els interessos d’uns i altres no sempre són coincidents i, per tant, els partits han d’optar i definir quines són les seves prioritats. Més clar encara, quan des d’un partit es defensen determinats interessos de l’Estat, simultàniament es poden estar perjudicant determinats interessos de Catalunya. I si els partits d’àmbit estatal tenen molt clar que la seva prioritat és Espanya, els d’àmbit català tenen igualment clar que la seva és Catalunya.

Els partits d’àmbit estatal s’esforcen molt a mostrar una imatge inequívocament espanyola, i aquí podríem situar, per exemple, la nova etapa de Ciudadanos, que fins i tot ha fet desaparèixer del seu web d’abast estatal la versió lingüística en català. Els seus dirigents són perfectament conscients que tot el que, per poc que sigui, faci olor de català, a Espanya electoralment els pot perjudicar. I en comptes d’optar per fer pedagogia explicant els molts avantatges d’un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, opten per la via més fàcil de suprimir qualsevol referència al català. Deuen pensar que mort el gos, és a dir, el català, morta la ràbia de l’anticatalanisme que, dissortadament, a Espanya no s’ha deixat mai de conrear. Encara que sembli mentida, l’anticatalanisme dóna vots, molts vots.

Els partits d’àmbit autonòmic, en canvi, no fan res, ni tindria cap sentit que ho fessin, per dissimular quins són els seus orígens i quins són els seus interessos, tan legítims com els estatals, i aquí podríem parlar dels partits d’àmbit exclusivament català. O basc. O gallec. Un partit d’àmbit estatal que tingui possibilitats reals de governar Espanya (de moment, PP i PSOE, tot i que aviat potser se n’hi afegirà algun més) no defensarà mai els interessos específics dels catalans, per més legítims que siguin, si veuen que hi ha la més mínima possibilitat que algú pugui pensar que entren en conflicte amb els interessos espanyols. És per això que, en aquest sentit, un partit de nova creació com Podemos coincideix fil per randa amb el posicionament dels partits d’àmbit estatal. Amb tota la legitimitat, és clar.

2 comentaris:

Oliva ha dit...

I QUATRE "BENAVENTURATS",DIUEN QUE SI ES TRENCA EL BIPARTIDISME,TOT SERA DIFERENT...COM DEIA EL "INMOMBRABLE",TITAS-TITAS-TITAS.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Tites, tites ;-)