Vostè quins idiomes parla? Aquesta pregunta s’hauria a fer a qualsevol persona que pretengués ocupar un alt càrrec públic o polític. Dic públic o polític perquè a l’empresa privada és inconcebible que per ocupar un càrrec a partir d’un cert nivell es contractin persones amb determinades mancances lingüístiques. El que pretenc exposar és que avui en dia un alt càrrec amb sou públic no hauria de poder presentar-se davant de segons qui sense parlar com a mínim anglès, a banda del català i l’espanyol que ja s’haurien de donar per suposats. I si la resposta del aspirant fos cap més, se li hauria de dir amb tota la delicadesa i correcció però alhora amb la màxima fermesa miri, ho sentim, però vostè no compleix el perfil. Quan parli anglès, torni i en podem tornar a parlar.Segur que el lector perspicaç ara mateix pensa en els nostres estimats governants Rodríguez Zapatero i Montilla Aguilera, tots dos grans consumidors de traductors de i a l’anglès. O en l’aspirant Rajoy, que l’altre dia va admetre que tampoc parla anglès. O en tants altres polítics que en reunions internacionals es posen contínuament en evidència, i a la vegada posen en evidència al país que representen. Jo, almenys, em sento mal representat.
15 comentaris:
En això no casem, perquè el món no es pot permetre perdre l'oportunitat de ser regit per algú realment bo només perquè hagi de fer servir traductor, o torsimany com feia servir el nostre don Jacme (first). Això si, aquest messies ja és ben patent que encara no ha arribat. Potser s'espera una "messiessa" ^^
(si aquest parell fossin bons polítics, ningú no s'hi fixaria en aquest detall)
Totalment d'acord, és una vergonya que persones que ocupen un càrrec tan important no sàpiguen defensar-se en anglès. Segur que són la riota de tots els europeus. I amb quina barra es queixen que els alumnes d'aquest país no dominen l'anglès!
Clidice,
Algú realment bo segur que té uns mínims coneixements d’anglès. Si no els té, ja no és tan bo.
(Parles en condicional. Doncs mira, aquí tampoc casem: jo sí).
Clara,
No hi puc afegir res més.
Avui jo també porto la contrària.
Estic fart de la obligació d'aprendre anglès.tot i que m'en surto prou bé.
Els meus pares estudiaven francès com a 2a llengüa (pq el català no s'estudiava), abans l'italià, l'occità o el llatí. Sempre hi ha hagut una llengua suposadament internacional sota arguments de que "és fàcil, l'entén molta gent, etc..." quina casualitat! sempre la llengua més fàcil i la que entén més gent és per puríssima casualitat la que parlen els que en aquell moment dominen econòmica i militarment l'àrea geopolítica...
No ens oblidem de que l'imperialisme lingüístic, el suposar que amb la llengua "potent" tothom té el deure d'entendre't per nassos és la millor manera d'acabar amb les llengües minoritzades. Em sembla si més no curiós que els mateixos que estan en contra del "manifiesto por la lengua común" defensin la primacia de l'anglès sobre la resta de llengües.
Estic d'acord en que quantes més llengües es coneixin millor però no em valen els arguments de sempre.
Si haguéssim de parlar la llengüa amb la que més gent s'entén fa anys que ens hauriem de posar amb el xinès. I si el que hem de fer és utilitzar la més fàcil d'aprendre no sé a què esperem a parlar esperanto, que a més tot i les seves mancances és la més neutral...
El que si que faria és demanar el nivell C de català al montilla i fer que se les arreglin per poder parlar català al parlament europeu i estatal...
Do, la angla ne estas mia internacia lingvo!
Diru al min friko sed mi preferas paroli esperanton!
Hohoho...
Dani,
Gràcies pel comentari.
Francés: això que expliques dels teus pares és exactament el que em va passar a mi. Res de nou.
Espanyol: Ja pots suposar que jo estic a les antípodes del "Manifiesto por la lengua común".
Anglès: fa molts anys que em dedico al comerç internacional i, ens agradi o no, l'anglès és arreu i sense cap mena de dubte la llengua dels negocis, potser amb una excepció: la Xina.
Xinès: L’any 84 vaig anar a la Xina per primer cop. Després hi he tornat una quinzena de vegades tot i que ara fa sis anys que no hi vaig. I tens raó, només darrerament et comences a trobar amb gent que parla una mica l’anglès, però són les excepcions. Allà o parles en xinès o llogues un intèrpret.
Català: d’acord amb exigir el nivell C al nostre amic.
Esperanto: personalment penso que no té cap futur.
Parlar idiomes no només serveix per comunicar-se sinó per saber, i és una mostra de cultura; exactament igual que viure en d'altres països t'obre la ment. Jo a més de la obligació de parlar anglès (com a mínim) hi posaria l'obligació d'haver vist món.
No fa gaire, arràn de la polèmica amb AirBerlin un amic em comentava: "Si hi hagués hagut en Pujol hauria trucat directament la Merkel i, en alemany, li hauria dit que això s'ha de resoldre immediatament d'una forma o altra. I segur que en 48 hores tot estava solucionat per sempre. Per bé o per mal, però solucionat. És l'avantatge de poder-te dirigir a algú en l'idioma de l'altre." I aleshores em va venir la imatge del montilla demanant a un intèrpret que truqués a la Conselleria Alemanya i li anés traduïnt el que li deien per, aleshores, traduir el que ell deia. Pot fer gaire efecte, que et truquin d'aquesta forma?
Greips,
"L'obligació d'haver vist món": d'acord, on s'ha de signar?
Air Berlin: segurament tens raó però tractant-se d'una empresa privada jo opto pel boicot, excepte quan no tinc alternativa. Si no em tracten be, la primera vegada és culpa seva però si persisteixen jo ho tinc clar: no només ells perden un client sinó que ho explico públicament. El descontentament públic del client és l'únic llenguatge que entenen.
El xinès, per molta gent que el parli, fora de xina no el parla ningú. Internacionalment parlant, a dia d'avui és una llengua totalment inutil. És més, el "xinès" com a llengua no existeix, ja que és un concepte que engloba moltes variants diferents que no s'assemblen en res entre elles. A més, dubto que l'encarregat de les relacions internacionals xinès no parli anglès.
El castellà, a part d'Espanya i els països sudamericans, no es parla enlloc més. Per molt que sigui la segona llengua més parlada al món, altre cop internacionalment parlant vagis on vagis no té més utilitat que el català o el xinès.
L'anglès no és la més parlada però si la més estesa i avui dia ha esdevingut la llengua universal. Que agradi o no ja és un altre tema.
L'esperanto va ser un intent artificial de tenir tothom content al més pur estil zapatero, creant una llengua nova que no fos de ningú i que ha fracassat estrepitosament, com era d'esperar.
No s'està parlant que tothom hagi de parlar anglès, sinó que els alts cràrrecs polítics tinguin al menys la capacitat de fer-se entendre portes enfora, cosa que ara mateix no tenen. I això s'aconsegueix o bé parlant totes les llengues del món o bé simplement adaptant-se i agafant la més estesa.
Hola Marc,
Sobre el xinès penso que no és exactament com dius. Et posaré uns pocs exemples que jo personalment he viscut. A Singapur hi ha barris on només es parla xinès, i estic parlant d’un indret clau en els negocis del Far East. A moltes ciutats americanes més o menys el mateix. A determinats barris del cinturó de Barcelona, també. El xinès emigra molt, i aviat es fan guetos per tot el món. I sobre el suposat coneixement de l’anglès a la Xina, te’n faries creus. Fins i tot a Hong Kong, sota sobirania anglesa i per tant amb l’anglès com a llengua oficial, ni els policies que abans cobraven el sou de la Reina d’Anglaterra en parlaven. Els pocs que ho feien portaven un distintiu especial. I fora dels recepcionistes dels hotels, botigues per a turistes i algun restaurant internacional, més o menys el mateix.
El castellà: això que dius m’ho agafo com una provocació simpàtica. Però t’has deixat Catalunya i Andorra.
D’acord amb la resta del teu missatge.
Ja em perdonareu la meva supina ignorància, però els càrrecs polítics del que es tractava no és de què fessin bé la seva feina? i en la seva feina hi entra fer d'intèrpret? Mireu l'Obama com corren tots a parlar-li la seva llengua! no s'ha d'amoïnar per no parlar ni xinès, ni àrab, ni castellà, ni francès ... I si es veuen l'Obama i el Sarkozy, com us penseu que parlen? doncs l'Obama en anglès i el Sarkozy en francès. Ells són líders, no mers traductors.
Si el que voleu dir és que la gent ha de saber l'anglès és una cosa, però això no té res a veure amb què sàpiguen dur bé les regnes del seu país, ni negociar amb els altres, que un líder no és qui, com dieu del Pujol (quin ridícul per favor!), han de "telefonar" i "arreglar-ho". On s'és vist!
I a nord-americà el castellà creix. I al centre i nord d'Europa s'aprèn com a segona llengua estrangera cada cop més per sobre del francès.
Tampoc cal menyspreuar aquest idioma.
Per mí la importància d'aprendre no s'ha de relacionar amb els llocs on es parla com a primer idioma, sinó els indrets on es parla com a segon idioma. Fa molts anys que hi ha països on s'ha fet aquesta aposta per l'anglès. Aquest argument eleva moltíssim el nombre de parlants.
L'argument del "primer idioma per x milions de persones" és antic i va en contra de la nostra visió bilingüista de la societat catalana... és l'argument de la gent que no vol aprendre el català!! Per tant, estic d'acord amb l'obligatorietat de saber anglès, és de llarg l'idioma més parlat, que no vol dir que sigui el més dominat (de fet el xinès tampoc és un idioma fàcil d'aprendre perquè té variants molt diverses i no tothom domina un "estàndards").
perdó, me'n descuidava: algú és tan innocent per creure's que els líders dels països prenen decisions en aquestes cimeres tan xules que es munten? ells van allà a fer-se la foto i a dir els discursos que els han escrit els megafuncionaris (que si que parlen molts idiomes), que han pactat abans tooootes les decisions que fan veure que s'han pres a la cimera. És que encara no heu vist mai "Yes, minister"?
Clidice,
No es tracta d'ignorància com dius. Quan jo sóc a Paris i haig de negociar, si la cosa es complica em passo a l’anglès (i el meu interlocutor també, per cortesia), i així estem tots dos en la mateixa situació de diguem-ne inferioritat lingüística.
I sobre el que dius de les cimeres és ben veritat. Allà només en fan la foto, els veritable negociadors són els "sherpas" que ja s’han posat d’acord el dia abans i no surten mai a les fotos.
Andreu,
Mira, jo més o menys m'espavilo en sis idiomes, però quan he hagut d'anar a Egipte (no parlo àrab) m'aprenc el shalam aleikum i les quatre frases de cortesia. I el mateix et puc dir quan vaig a Istanbul, no costa res utilitzar la llengua local per dir bon dia i gràcies. Sempre t’agraeixen la cortesia.
+ + +
I dit això, parlar idiomes no és garantia de res. Recordo que al final del franquisme van nomenar com a ministre d'educació a un tal Julio Rodríguez, que presumia de parlar dotze llengües. Aquell home va tractar d'implantar pels estudiants el conegut com a calendari “juiano", de gener a desembre. A l’endemà del seu nomenament va sortir un xiste que més o menys deia: "es de esperar que entre las doce lenguas que habla el nuevo ministro esté la de los estudiantes". Doncs no, aquesta no la parlava, li van muntar vagues i mobilitzacions i als pocs mesos "li van enviat el motorista" i li van buscar un substitut.
Publica un comentari a l'entrada