.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 18 de novembre del 2009

El PP, un partit d’estratègia anticatalana

El PP potser no és un partit anticatalà com diuen alguns (fins i tot jo mateix potser ho he afirmat alguna vegada) però com a mínim és un partit que segueix una claríssima estratègia anticatalana. Això li dóna molts vots fora de Catalunya a canvi de perdre’n alguns aquí, fins al punt que si s’exclogués Catalunya dels últims resultats electorals ara mateix Rajoy governaria Espanya amb una còmoda majoria i Zapatero seria el cap de l’oposició. Diguin el que diguin els dirigents del PP que el darrer cap de setmana van baixar a Barcelona, Catalunya no és cap prioritat pel PP sinó que és simplement un mitjà més per tractar de recuperar el govern espanyol. Això és així com a mínim des que el PP va assolir aquella majoria absoluta de l’any 2000, a partir de la qual el partit es va treure la careta que Aznar s’havia posat quatre anys abans a la porta del Hotel Majestic de Barcelona, amb aquell yo hablo catalán en la intimidad i tot el que allò significava. Pura comèdia, tot allò era més fals que una moneda de tres euros. Llavors el PP només buscava els vots de CiU i els va tenir. I és que ens agradi o no, defensar sempre i per sobre de tot els interessos d’Espanya com a prioritaris sovint entra en conflicte amb els nostres propis interessos com a catalans. Però no pretenc pas que tothom comparteixi la meva visió sobre el tema i és evident que no tothom la comparteix. Un deu per cent dels catalans en deuen discrepar perquè veig que voten el PP. Un deu per cent dels diputats del Parlament són del PP. 14 de 135. El quart partit de Catalunya. Ningú posa en dubte que el PP és decisiu a Espanya però els resultats electorals ens demostren repetidament que és un partit residual a Catalunya. I tot fa preveure que seguirà sent així.

9 comentaris:

kika ha dit...

i que duri!

Clidice ha dit...

com la kika, pel que a mi fa: amén! ;) no tinc res en contra d'un partit de dretes, fins i tot no tinc res en contra d'un partit de dretes espanyolista, però això del PP (com el PSOE i tants d'altres, no cal que ens enganyem), arriba a l'astracanada i, què vols que et digui, sense, segurament estaríem millor :)

Jordi Roca ha dit...

De debò creieu que el principal problema de Catalunya és el Partit Popular?

Perquè declaracions de determinat tipus són maximitzades si venen del PP i minimitzades si venen del PSOE?

Crec que barrejar independentisme, nacionalisme, catalanisme, Catalunya, els catalans fa que moltes declaracions es contagiïn del registre i acabin criticant en Carod (per posar un exemple) dient "los catalanes". I sí, per descomptat que em fa ràbia.

Podem pensar que la culpa és sempre dels altres però ens aniria millor si tots plegats féssim una mica d'autocrítica i d'anàlisi realista.

Això si volem ser justs que, amb el nacionalisme, justícia i veritat sovint passen a un segon terme per darrera dels interessos de partit.

O és que hi ha algú que demani al Zapatero el CAT a les matrícules? Hi ha temes que estan molt bé com a arma llancívola contra el PP però que després es desen a la nevera sense cap tipus de pudor.

La innegable qüestió és que com pitjor li va al PP a Catalunya, pitjor li va a Catalunya.

Jordi Roca ha dit...

Per cert, i perdoneu que repeteixi comentari, si el PP tingués estratègia anticatalana, què millor que fer perdurar el tripartit?

Miquel Saumell ha dit...

Kika,
Que duri més o menys dependrà de nosaltres mateixos, els votants.

Clidice,
No ho sé. T’imagines que desaparexessin PP i PSOE i que els seus votants es veiessin obligats a votar les alternatives més semblants, és a dir, sitadans i comunistes?
Jo crec que a Catalunya hi ha "mercat electoral" per a totes les ideologies.

Jordi,
1/ A la teva primera pregunta, la meva resposta és “no”.
2/ A la segona no en tinc ni idea però sí alguna intuïció. Repassa el que ha fet el PP a Espanya des de la recollida de firmes “en contra del estatuto catalán” i potser hi trobaràs la resposta. Et pot ajudar repassar també el percentatge de vots recollits a Catalunya pel PP.
3/ Amb els teus tercer i quart paràgrafs coincidim.
4/ Amb el cinquè també podríem coincidir, sempre que s’accepti que de nacionalisme n’hi ha més d’un, cadascú té el seu. I és que es dóna el fet curiós que els nacionalistes espanyols sovint neguen el seu propi nacionalisme.
5/ Jo estic en contra del CAT a les matrícules i de les insígnies a les solapes, no vull que quan viatjo se sàpiga d’on vinc. Si m’interessa dir-ho a algú ja li diré, però no ho vull portar com si fos la marca que porta una vaca per saber que n’és l’amo. No sé si m’explico.
6/ Sobre “La innegable qüestió” que dius deu ser casualitat. Al PP sempre li ha anat malament a Catalunya, fins i tot amb l’amic Vidal-Quadras.
7/ El tripartit ja no sumarà, s’ha acabat, faci el que faci el PP.

Jordi Roca ha dit...

Benvolgut Miquel,

2/ El PP va recollir firmes i Zapatero va mentir prometent "aprobaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya". Trobo una diferència fonamental, la bondat d'una modificació de l'Estatut és opinable (el 2009 i el 2010 amb Nou Estatut no és que ens vagi per tirar coets) i en canvi la maldat de la mentida no és opinable. Recollir firmes o presentar 62 esmenes al Congrés dels Diputats o acceptar dites esmenes, quina diferència hi ha?

4/ Jo crec que nacionalisme espanyol no n'hi ha en el sentit que hi ha nacionalisme català, bàsicament perquè Espanya sí és una nació.

5/ Jo també estic en contra del CAT a les matrícules però m'agradaria poder escollir. Aquí és on l'Aznar es va equivocar. I és on TOTHOM se l'empassa. Ni ERC ni CiU ni ICV li han pogut demanar el CAT en 5 anys al Zapatero?

6/ De fet al 2000 Aznar va treure més vots dels que ha tret CiU a moltes de les convocatòries, la qual cosa potser explicaria part del punt número 2 d'aquest fil.

7/ Això de que el tripartit ja no sumarà, m'ho creuré quan ho vegi. Pot ser que tinguin vot ocult o, encara pitjor, que es repeteixi la fórmula amb diferents sigles. Per exemple, dubto moltíssim que ERC baixi dels 20 diputats o el PSC dels 35. Potser sí que entraran Reagrupaments, PxCs, UPyDs o Ciudadanos depenent de la participació tot i que jo ho limitaria als dos primers.

Salut!

PS: buf menudo rollo he pegado.

Miquel Saumell ha dit...

Hola Jordi,
2/ Si per justificar el disbarat que va fer el teu partit amb aquella campanya anticatalana d’àmbit espanyol em poses l’exemple del que fa un mentider compulsiu com Zapatero, no anirem massa lluny. Ja ho he dit altres vegades: PP i PSOE tenen exactament la mateixa política sobre Catalunya, una clara política d’estratègia anticatalana. Cap diferència de fons, només de formes. Per exemple, els recursos del PSOE contra l’Estatut els va fer presentar per mitjà d’entitats i persones interposades: governs aragonès i balear, defensor del pueblo, tots sota la tutela del PSOE. En això el PP va ser més clar, i és d’agrair.
4/ Ja pots suposar que jo no et negaré que Espanya sigui una nació, no és cosa meva definir què són els meus estimats veïns doncs ja tinc prou feina a casa meva. El que sí sé segur és que digui el que digui el TC Catalunya és una nació, i no precisament des de fa quatre dies. Una nació actualment en forma provisional de colònia oprimida fiscalment per la seva metròpoli. Ho veig exactament així i t’asseguro que no sóc l’únic.
7/ Si després de les eleccions de l’any que ve el tripartit suma més de 68 escons et convidaré a unes patates braves al Tomàs de Sarrià, que diuen que són les millors del món... i part de l’estranger. Queda escrit.
També tinc clar, i després del rotund desmentit de Montilla encara més, que si el pacte “constitucionalista” o “unionista” o “espanyolista” o com es vulgui batejar suma, aquí hi haurà també un govern a la basca. Però m’atreveixo a dir que tampoc sumaran. I si per un si de cas sumessin, també et convidaria a unes braves. Ja no ve d’aquí.
Bon cap de setmana!

Jordi Roca ha dit...

Hola Miquel,

2/ Si us plau, no associem Estatut amb Catalunya. O és que no puc pensar de bon cor que la llei de modificació de l'Estatut o qualsevol altra llei són dolentes per Catalunya? Aleshores només són procatalans el milió nou cents mil que hi van votar a favor? Com que no m'agrada la Constitució Espanyola, també sóc antiespanyol? Ni la Constitució Europea i sóc antieuropeu? És aquesta perversió del llenguatge la que fa que creixi l'anticatalanisme a la resta d'Espanya (això i els PER, clar)

4/ Catalunya, al 2009, no és una nació. La modificació de l'Estatut d'Autonomia podia haver posat a l'article 1 que "Catalunya és un continent" o "Catalunya és un planeta" i s'hagués aprovat igual. Tampoc no pots parlar de colònia quan hi s'és part de la sobirania. En que es diferencia si afirmo que "la resta d'Espanya és una colònia de Catalunya"? (afirmació que trobaries un bon grapat de gent que compartiria)

7/ Personalment espero que no sigui de cap de les dues maneres. I, sobre tot, que l'alternativa no signifiqui continuïtat en una manera de fer política que dura massa.

Bon cap de setmana!

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Jordi,

2/ A veure, no ens perdem, jo no estic en contra del teu lliure pensament, només faltaria!

a) Dit això, en democràcia guanyen les majories. L'Estatut del 2005 va ser aprovat pel 90% dels diputats, per tant el 90% (tots menys el PP) guanya i el 10% (PP) perd. Això em sembla que és clar, oi?

b) Sobre amb què hem d’associar l'Estatut de Catalunya, jo no l’associo ni amb Cantàbria ni amb Madagascar sinó amb Catalunya. És clar que sí!

c) A mi el “pacte de l’amnèsia” en forma de Constitución Española no m’agrada gens, especialment amb tot allò que té relació amb el meu país, Catalunya. Ara bé, no per això sóc antiespanyol ni antifrancès ni anti res. Crec que amb els veïns com a mínim s’han de mantenir unes relacions educades, i evidentment això hauria de ser en els dos sentits.

d) Per evitar qualsevol malentès, a mi personalment l'Estatut del 30/9/05 ja no m’agradava gaire, i ja pots suposar que després de ser capat pels espanyols ens dos terços dels seus articles encara m’agrada menys. En conseqüència jo NO vaig donar-hi suport però repeteixo, no per això sóc anticatalà ni anti res.

e) És per tot això que a mi l’estatut que m’agradaria tenir és un de similar al que tenen els portuguesos, i especialment en tot allò que regula les seves relacions directes amb Espanya. O sigui cap ni una, a banda d’unes relacions de bon veïnatge que dono per suposades. I tant amics!

4/ Tu saps perfectament que en cas de dubte el petit detall que marca la diferencia entre una metròpoli (Espanya) i una colònia (Catalunya) és qui té la caixa i qui té la clau. Ara bé, si com tu afirmes Espanya se sent colonitzada per Catalunya (ja veig que ets de la broma, eh?) sempre queda oberta l’opció de que siguin els espanyols els que demanin la independència de Catalunya i es treguin aquest pes (Catalunya) de sobre.