L’impost de successions és fiscalment injust (es paga per un patrimoni que ja ha pagat abans, amb escreix, via IRPF) i socialment insolidari (només l’acostumen a pagar els pobres -les classes mitja i baixa-. Els rics disposen d’uns mecanismes d’enginyeria fiscal –per altra banda 100% legals- i quasi sempre s’estalvien aquest pagament). I no només això. Mentre Catalunya segueixi pertanyent a l’estat espanyol, i aquí em dirigeixo especialment a aquells que tant reivindiquen aquell concepte conegut com unitat de mercat, cal també recordar que es tracta d’un impost estatalment discriminatori (només te’l cobren a Catalunya i a Extremadura).A més a més, és obvi que es tracta d’un impost que penalitza clarament l’estalvi. El missatge subliminal que se’ns transmet amb el manteniment d’aquest impost és que et gastis tot el que puguis en vida abans que quan et moris se t’ho quedi la Generalitat. I espero que ningú em parli ara d’una obligada solidaritat del mort amb els que es queden. No. El mort ja ha pagat en vida tot el que li tocava i s’ha de permetre que es mori tranquil i no pas amb l’angúnia, com passa ara, de pensar que el Conseller de Finances es troba a l’aguait per cobrar el peatge de la mort als seus familiars tan bon punt surtin del cementiri.
Què podem fer els contribuents que estem en contra de l’impost de successions? La meva proposta és ben senzilla. En les eleccions que es convoquin d’ara en endavant proposo que ens abstinguem de votar els partits que no portin clarament especificada en el seu programa electoral l’eliminació d’aquest impost.
Per evitar malentesos vull aclarir que he pagat aquest impost dues vegades en els darrers 10 anys, i degut a la meva situació familiar és poc previsible que l’hagués de tornar a pagar per tercera vegada suposant que no l’eliminin. Per tant, ara mateix no estic pensant ni molt menys en la meva butxaca particular sinó en el conjunt de les famílies catalanes que, tot just surten del cementiri d’enterrar els seus familiars, han de fer front a una desgràcia afegida: la liquidació del peatge de la mort a la Generalitat.
6 comentaris:
és una bona idea això que proposes... sobretot per lo difícil que serà triar algú a qui votar en les properes eleccions.
a veure si n'hi ha cap que s'hi comprometi...
la teva proposta és bona si els partits fessin el que diuen en el programa electoral. Cosa que no passa normalment, i menys quan es tracta de peatges ;-)
Un economista em va explicar una vegada que aquest és l'impost que té més sentit, perquè pagues pel que t'ha caigut del cel i no pel que t'has treballat.
També, no cal dir-ho, va afegir que la renda pel treball està excessivament penalitzada, perquè arriba un punt que treballar més, i guanyar més, és ineficient perquè treballes per Hisenda.
És una altra manera de veure-ho, que no ataca tant l'impost de sucessions com el de la renda. De tota manera, tal com està muntat l'invent, estic d'acord amb tu.
Molta gent deixa prescriure l'impost, senzillament, no acceptant l'herència dels pares fins que prescriu l'obligació tributària. Però no sempre es pot fer, sobretot si hi ha diversos germans i algun va curt d'armilla, perquè paradoxalment voldrà la seva part de l'herència.
Kika,
De moment Felip Puig ja ha dit que a les properes eleccions CDC portarà en el seu programa l’eliminació d’aquest impost.
Greips,
De promeses sobre eliminar el peatge de Mollet els socialistes (i la senyora Tura en particular) en saben molt. Suposo que el teu comentari va una mica per aquí.
Minimontse,
Com que encara que sembli que no pugui ser en política dos i dos no necessàriament han de ser quatre, de teories per defensar el manteniment d’aquest impost també n’hi ha. Però si et gastes l’herència de l’avi en vida d’aquest, evidentment amb el seu permís, aquests recursos també et cauen del cel però en aquest cas no tributen, i això em sembla injust (no que no tributin aquests sinó que només tributin en el cas de les famílies estalviadores).
doncs ara li he de donar la raó a l'amic de la minimontse: si alguna cosa et cau regalada (loteria, regals, herències) és lògic que en paguis molts impostos.
A mi això de les herències em posa nerviós perquè ja ho he vist més d'una vegada: familiars que es porten bé es barallen de cop per tenir els calés o possessions del difunt.
Al final sempre penso el mateix: si et surt car no acceptis l'herència, i si l'acceptes és perquè hi surts guanyant o sigui que no cal plorar tant.
Si, ja sé que la realitat és sovint més complexa però aquí a tothom li agrada rebre pisos, finques i diners en herència "per la cara" :)
Greips,
És un fet constatat que hi ha molta gent que pensa com tu i com l’amic de la Minimontse. Com també ho és que uns altres estem en contra de la filosofia d’aquest impost tal com està regulat actualment.
D’arguments tots tenim els nostres i és evident que mentrestant els guanyadors sou vosaltres.
Per cert, parles de loteries no subjectes al IRPF, i aquí sí que et dono tota la raó. Però com que es tracta d’un negoci governamental i, per tant, estem davant d’un tema on el govern és jutge i part, es produeix aquesta situació al meu entendre tan injusta com ho és el fet de gravar les herències de les classes mitja i baixa.
Publica un comentari a l'entrada