Ahir feia zàping radiofònic i em vaig trobar amb una tertúlia on discutien sobre la possibilitat de prohibir la burka. Un dels participants va dir més o menys això (potser no és textual, mentre condueixo no acostumo a prendre notes):Si en nom de la tolerància tolerem situacions d’intolerància, la intolerància se’ns acabarà imposant.
No recordo el nom de l’emissora ni el de la persona que va fer aquesta afirmació però jo també penso que la burka és –també- el reflex d’una claríssima situació d’intolerància, i com a ferm defensor de la tolerància aspiro a que en el futur la intolerància no se’ns acabi imposant.
2 comentaris:
penso que hem trigat força segles a entendre que una cosa són les creences religioses personals i una altra la vida civil. Ara, permetre que una dona sigui tractada com una possessió o un ésser inferior, es tingui la religió que es tingui, és inacceptable. I si un senyor és musulmà que es postri al davant del seu déu, però la seva senyora no ha de ser ni sotmesa ni humiliada, ni pública ni privadament.
Si el nostre estat en nom de la tolerància religiosa permet això, és que realment no hi ha cap lloc al món on les dones puguem demanar asil i, de sobte, haurem reculat 200 anys o més. La burka, com qualsevol altra manifestació de vexació a què sotmeten a les dones al món, no és un símbol religiós, és un símbol de domini i, per tant, no només s'ha de prohibir, sinó que s'ha d'educar fermament els ciutadans, de la religió que sigui, en els valors de la igualtat i el respecte.
Disculpa la persiana, però aquestes coses em treuen de polleguera :(
que tinguis un bon dia :)
Clidice,
Ho sento, m’havia quedat traspaperat el teu comentari, que comparteixo fil per randa. Trobo que ho expliques molt bé, molt millor que jo.
Publica un comentari a l'entrada