Divendres passat la líder d’UPyD Rosa Díez va anar a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona per fer-hi una conferència, però qui la va convidar no va preveure algunes conseqüències de la visita. I si les va preveure i no va fer res per evitar-les, encara pitjor. Com era d’esperar, un cop allà la comitiva de la diputada va ser escridassada, insultada, increpada i atacada amb pots de pintura i altres objectes, per part d’uns presumptes estudiants que presumptament tenien unes presumptes idees polítiques presumptament no coincidents amb les de la senyora Díez. Aquests són els fets, força lamentables, i aquestes són les meves reflexions:1/ Quan dic “com era d’esperar” no ho faig per justificar les agressions verbals i físiques, ni molt menys, sinó per deixar constància que segons on va segons qui és sabut que s’acostumen a produir aldarulls. Això és així i, sabent-ho, qui organitza aquests actes hauria de prendre les mesures necessàries per tal de garantir-ne el seu normal desenvolupament. I si no s’hi veu capaç, que no els organitzi.
2/ El paper de Salvador Cardús, degà de la facultat, que va acabar amb la roba i la cara tacades de pintura vermella (la foto de la portada d’El Mundo és ben eloqüent), va ser lamentable. Afirmar com ell va fer després que “l’opció de trucar als Mossos és impensable ja que aniria contra la llibertat d’expressió” és d’antologia. Perquè a veure, quan Cardús parla de la llibertat d’expressió, a qui es refereix? A la gent que boicotejava l’acte? I de la llibertat d’expressió de la senyora Díez, convidada a la seva facultat per fer-hi una conferència, què n’ha de dir? És potser una llibertat de segona, una llibertat supeditada a la dels brètols que boicotejaven l’acte?
3/ Ja sé que aquestes coses passen massa sovint (Ibarretxe també s’hi va trobar fa uns dies) però penso que els boicotejadors de l’acte haurien de ser exemplarment sancionats per les autoritats acadèmiques. Aquests brètols van demostrar desconèixer quins són els principis bàsics de la democràcia i el significat del respecte a les idees dels altres, per més estrafolàries que siguin. Estar en desacord amb les idees d’aquesta diputada –jo tampoc les comparteixo- no els dona cap dret a saltar-se les normes bàsiques de la convivència.
4/ Cap sorpresa quant a la reacció de la premsa espanyola, tant la d’aquí com la d’allà. Van resumir la bretolada dient que els culpables de l’agressió havien estat els nacionalistas i els independentistas, i es van quedar tan amples. Sembla ser que tot val per tal de criminalitzar les seves bèsties negres de sempre. Val a dir, però, que els boicotejadors són quatre gats, tot i que semblem comptar amb el suport implícit d’algunes autoritats acadèmiques.
5/ Un petit detall que no va passar desapercebut. La diputada Rosa Díez es mostrava en tot moment força somrient. Ella sap que tot això són vots, tant aquí com més enllà. En l’estrany i peculiar món del màrqueting polític el victimisme ven, i els polítics ho saben i ho aprofiten sempre que poden.
7 comentaris:
Ja fa molts anys, com a mínim 12, que és quan jo vaig entrar a la universitat, que allà qui mana respecte qui pot parlar i qui no pot parlar, són els estudiants.
Hi ha paraules prohibides, gent vetada i afiliacions polítiques mal vistes i poc exposades. Només cal veure el volum dels sindicats d'estudiants socialistes i "catalanistes liberals" (entorn CiU),són pràcticament irrellevants quan són els dos partits més votats.
Dit això, el problema de fons és que la universitat (en general) no ha incentivat que l'estudiant que no té ganes d'entrar en política busqui fórmules per trobar noves preguntes... i això es genera un volum de gent poc representativa i molt radical que es veu legitimada pel silenci de la resta, inclosa la universitat.
Quan abans deia que qui mana són els estudiants, em referia als estudiants d'unes determinades sensibilitats, que no pas ideologies (hi ha gent d'aquestes ideologies que no actua així).
tot plegat sempre em fa una ferum de manipulació, de mise en scéne, que avorreix les pedres. Al final, per una banda la universitat no se n'adona de la poca importància que té ara mateix. Tan poca que només serveix per alimentar quatre titulars de fora "la ratlla". El senyor Cardús o és un innocent o ... perquè la senyora Díez va venir a buscar aquests titulars, que li donaran vots i li permetran continuar amb la seva nefasta tasca. Que els quatre estudiants "de sempre" facin el que van fer, em sembla al·lucinant que estranyi a algú, que la Díez va venir a buscar això, també. I que el senyor Cardús baixi de la figuera ... homeeeeeeeee!
Jo ja estic fart d'aquesta polèmica, sempre és el mateix conte. Crec que aquí els més hàbils han estat els d'UPD.
Com ve deies, Miquel, això són vots per UPD, i és més podria arriscar-me a dir que ja preveien el que passaria, i de fet ho buscàven. La seva ideologia es fonamenta en donar una imatge tirànica dels identitarismes no espanyols i això només els genera imatges aïllades vàlides per a ser generalitzades i convertir així la seva paranoia en una cosa presentable com a realitat.
Crec que l'opció més assenyada seria:
1-Fer xerrades a la universitat de Salamanca sobre el catalanisme i que ens fotin un bon gec perquè sortís als diaris internacionals.
2-Passar completament d'aquesta gent. Si aneu al web de Ciudadanos la meitat de les fotos són jovenalla amb estelades boicotejant els seus actes. És el que busquen.
A part d'això, tot i que no defenso l'actuació dels estudiants, ja que tàcticament és contraproduent, entenc que la gent odii aquest personatge. Vau veure les declaracions en les que utilitzava "gallec" com a insult?? és lamentable...
Em fa molta gràcia aquesta tècnica que fan servir molts polítics de generar odi amb la simple intenció que retorni convertit en violència física per poder fer-se la víctima.
No hem d'entrar en el seu joc...
La manca de disciplina a les institucions acadèmiques és insultant. Per una banda, si a algú se'l castiga severament tothom posa el crit al cel; i per l'altra banda, ens queixem dels valors que adquireixen els estudiants a coles i universitats.
Andreu,
Hem penso que has fet una bona radiografia. Jo potser hi afegiria que una bona part de la responsabilitat que això passi és de les autoritats acadèmiques que ho han anat permetent al llarg dels anys.
Clidice,
Dissortadament el senyor Cardús representa la majoria dels dirigents universitaris d’aquest país (“laisser faire, laisser passer”). Cardús ni tan sols va ser capaç de veure que l’objectiu de la senyora Díez era aparèixer als titulars de premsa de l’endemà. I si ho va veure i no va fer res per impedir-ho, encara pitjor.
Dani,
El que al meu entendre és un error és entrar en el seu joc i donar-los-hi peixet, i això és el que, conscient o no, va fer Cardús amb la seva "no acció" davant d’aquella bretolada. Anar a fer xerrades a fora de Catalunya (a Salamanca, sí, però també a Paris, Londres, Nova York, etc.) no ens farà mai nosa.
Miquel,
Aquest és un problema que no només afecta el món universitari sinó la societat en general. És com aquests dirigents sindicalistes que ara justifiquen i defensen aquella invasió de pistes a l’aeroport de Barcelona de fa quatre anys, que tants milers de passatgers va perjudicar.
Publica un comentari a l'entrada