Ara es comença a entendre l’estratègia dels socialistes amb el famós cara a cara Mas-Montilla. Ara s’ha vist que tot plegat era un bluf. Quan diumenge a la nit, en acabar-se el debat a sis per TV3, Montilla va llegir l’oferta de fer un cara a cara amb Mas eliminant les condicions que havia posat abans, Montilla ja sabia que la Junta Electoral no l’autoritzaria. Només va voler quedar bé de cara a la galeria, i ara sempre podrà dir que si no s’ha fet el cara a cara és perquè no l’han deixat. Però la realitat és que aquest cara a cara Montilla no volia fer-lo ni en somnis, perquè era conscient que el perdria, de la mateixa manera que va perdre el debat a sis per golejada. Quan fa setmanes Montilla va posar l’excusa que s’havia de fer un cara a cara en espanyol com a condició per fer-ne un en català, el cara a cara amb Mas estava condemnat al fracàs. Montilla ha jugat amb els temps i ara la raó oficial per no permetre que es faci aquest cara a cara és que la normativa espanyola diu que entre la petició i l’emissió del debat han de passar cinc dies, i ara aquests cinc dies no hi són, perquè si la petició es va fer dilluns, sumant-t’hi els cinc dies ens situem a dissabte, jornada de reflexió. En fi, misèries de la política. El fet és que sense aquest cara a cara tampoc ens perdrem gran cosa, i que el resultat electoral no hagués diferit massa si el debat s’hagués produït. Montilla ha jugat un cop més amb l’electorat creant falses expectatives, encara que els seus ara ens vinguin dient que la culpa és d’en Mas per no haver acceptat en el seu dia la proposta de Montilla d’espanyolitzar la campanya electoral. Aquí no s’han de buscar culpables, tot plegat és molt més senzill: Montilla no volia el cara a cara i no hi haurà cara a cara. Montilla ha guanyat en el que podria ser la seva darrera victòria. Trista victòria, val a dir.
6 comentaris:
Malgrat tot me n'alegro molt que no s'hagi fet, perquè hagués estat un reconeixement tàcit del bipartidisme, i això no és gens bo, ni pel país ni per la política.
Clidice,
S’ha de ser realista, només aquests dos poden ocupar el despatx de la plaça de Sant Jaume.
Si, però estarem d'acord que és bo que la gent pugui fer patent la seva diferència, que el país té diferents sensibilitats i que totes tinguin representació i possibilitats d'arribar a tothom. Només així, mitjançant el pacte necessari, podem arribar a fer un govern més just. Alguns ho vénen com la imatge del caos, però és l'única manera de garantir que algú vigili al vigilant no?
Clidice,
És clar que sí, però llavors els partits extraparlamentaris haurien de tenir durant la campanya electoral els mateixos drets que "els sis", i no tenir-los amagats com passa ara.
Això ja no ho tinc tan clar, els partits extraparlamentaris s'han de fer seu l'espai, els que hi són ja ho han fet. És clar que parteixen d'un cert avantatge pel fet de "ser-hi", però hi va haver un abans. I de la mateixa manera que hi són, també els pot passar de perdre l'oportunitat. Seria com fer jugar equips de segona a primera, que guanyin els play-off per pujar i després en parlem. Mira sinó el Saragossa aquest any. En qualsevol societat cal posar un tall, una norma i cenyir-nos a ella fins que se'n pacti una de nova. Els d'Esquerra vam fer una nova llei electoral des del departament de Governació, ni PSOE(c) ni CiU n'han volgut sentir a parlar. Bé, es tracta de continuar tenin diferents sensibilitats ben presents al costat dels "grans", ni que sigui per recordar-li a l'emperador que va despullat.
Clidice,
Doncs queda clar, divisió d’opinions...
Publica un comentari a l'entrada