Dinar de Sant Esteve

Abans sempre celebràvem Sant Esteve a casa dels pares però des de fa sis anys, des que van faltar els pares, ens reunim a dinar a casa d’un dels meus germans. La meva família és força nombrosa, bastant més que la mitjana de les famílies catalanes. Comptant només els meus germans, les parelles dels que estan casats i els fills respectius som seixanta-tres persones, d’edats compreses entre els tres anys i els cinquanta i pico. Però dissortadament i per motius diversos sempre hi ha absències. Aquest Sant Esteve, per exemple, n’han faltat quinze que es troben repartits per diversos indrets de Catalunya, Espanya i Amèrica. Per tant, aquesta vegada només érem quaranta-vuit persones a taula. De fet, quaranta-vuit persones repartides en tres taules segons l’edat de cadascú, la dels sèniors, la dels juniors i la dels més petits.

L’aspecte gastronòmic de la trobada també ha sofert un gir radical, amb la particularitat que ara hi ha una diversitat de plats que abans no existia. A casa dels pares tocaven tant sí com no els típics canelons de Sant Esteve, i si no t’agradaven els canelons tenies un problema. Amb el format actual apareixen a taula una munió de plats sense cap menú preestablert. Cadascú porta quelcom i entre tots ens ho mengem tot, i d’aquesta manera tens l’avantatge de poder triar i fer-te el menú a mida. Això sí, hi ha coses que no han canviat. Tant abans com ara un bon vi, un bon xampany i els torrons no falten a taula.

Alguns es queixen que les reunions familiars d’aquests dies també poden generar desavinences entre parents. És ben cert, els temes que surten a la conversa durant una trobada de tanta gent molt diversa podrien ser un motiu de problemes. Podrien, però en el nostre cas no ho són. Sense que hi hagi res preestablert entre nosaltres, tots tenim clar que en aquestes trobades hi ha assumptes que no es tracten, com per exemple els clàssics religió i política. O si més no, si apareixen procurem no fer sang de res ni de ningú, ni utilitzar arguments massa contundents. Per entendre’ns, tots tenim clar que l’objectiu d’una trobada familiar com aquesta no és convèncer de res a ningú sinó passar una jornada que sigui agradable per a tothom. La meva valoració és que nosaltres assolim aquest objectiu amb molt bona nota, i ja començo a tenir ganes que arribi el proper Sant Esteve per tornar-lo a celebrar conjuntament amb la família.