Privatitzar és una altra cosa

Parlar de la privatització d’Aena és tot un clàssic que s’activa sempre que els vents del nord-est bufen amb més força, i és evident que des de diumenge al vespre bufen amb més força. Ara diuen que divendres privatitzaran l’empresa Aena, però llegint la lletra petita veig que només es desprendran del 49%. No hauríem de caure un altre cop en la trampa de creure’ns quelcom que no és, o almenys que no és exactament allò que des de Madrid ens volen fer creure. Al meu entendre estem davant d’un nou joc de mans del president Zapatero, d’un nou intent d’ensarronar a no se sap qui. Però les coses clares i la xocolata espessa. Vendre el 10% d’una empresa no és vendre l’empresa, i vendre el 49% tampoc. I si l’empresa es diu Aena i és pública, que el govern decideixi vendre el 49% de les accions no és el que alguns entenem per privatitzar-la.

Decidir la venda del 49% d’una empresa només vol dir que s’està disposat a compartir-ne la propietat amb uns accionistes minoritaris que, a tot estirar, tindran veu en els consells d’administració, però a l’hora de votar sempre quedaran en minoria. Sigui pública o privada, el control de l’empresa el continua tenint l’accionista que manté el 51%. I si com han dit alguns responsables polítics que fan el joc al govern espanyol el fet de desprendre’s del 49% representa compartir-ne la propietat i les decisions, els proposo que posin a la venda el 51% i es quedin amb el 49%. Llavors sabran quina és la diferència entre mantenir el control efectiu de l’empresa o cedir-lo a tercers.

Quan vulguin privatitzar Aena, que de moment està claríssim que no ho volen fer, que ho facin. Però si només volen fer un numeret per congraciar-se amb els catalans emprenyats més val que s’estalviïn la creació de noves falses expectatives que només acabaran sent l’aperitiu d’una nova frustració. Catalunya no s’ho mereix.