Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid i coneguda també com la lideresa, és una persona que sovint es permet el luxe d’anar per lliure. Aguirre de tant en tant manifesta públicament que ella va a la seva, encara que la seva postura particular discrepi de la línia oficial del seu partit. En aquest sentit, es diu que Aguirre és una política atípica i més aviat poc disciplinada. Resulta simptomàtic constatar, però, que quan es presenten aquests episodis de discrepància pública, la direcció del seu partit miri cap a una altra banda i... a esperar que escampi, però sense anar més enllà. Sembla ser que ni el Partido Popular es vol arriscar a prescindir de la senyora Aguirre, ni la senyora Aguirre es pot permetre el luxe de fer política sense seguir estant associada a una marca tan consolidada com la del PP. Entenc perfectament les dues postures.Ara ha tornat a demostrar que va per lliure. A Astúries el seu partit ha nomenat una candidata per a les properes eleccions autonòmiques que no agrada a la senyora Aguirre. Ha fet pública la seva discrepància dient que durant la campanya electoral no ajudarà a la candidata escollida, i afegint que el senyor Álvarez Cascos, que ja no forma part del seu partit, hagués sigut un millor candidat. Segurament té raó però com a mínim s’ha de reconèixer que la senyora Aguirre ha sigut valenta, tot i que en aquest cas no ha fet altra cosa que expressar en veu alta allò que molts militants i simpatitzants del seu partit pensen però no gosen expressar públicament. Quan parlem de política no estem gaire acostumats a que els polítics diguin el que pensen. La nostra classe política prefereix unes masses de militants disciplinats com a xaiets abans que arriscar-se a posar a debat determinades discrepàncies. Alfonso Guerra ho va expressar fa anys de manera molt gràfica: el que se mueva no sale en la foto.
Són molts els que critiquen aquests posicionaments de la senyora Aguirre, però si jo fos un dirigent polític preferiria tenir al meu costat a persones que em diguessin allò que pensen de veritat, encara que jo discrepés de les seves opinions. No m’agraden els polítics que estan sempre rodejats d’un grup d’incondicionals que només saben dir si, bwana a qualsevol proposta o decisió de la direcció, encara que aquesta pugui ser desencertada o, com a mínim, objecte d’un debat més profund. I he posat l’exemple del Partido Popular perquè les declaracions de la senyora Aguirre són de molta actualitat, però n’hagués pogut posar qualsevol altre. En major o menor mesura a Espanya tots els partits pateixen del mateix mal. I a Catalunya també. Dissortadament.
6 comentaris:
L'emperador es passeja despullat i ningú no gosa fer-li notar. És el de sempre, quan estàs "tocant" poder, saps que qualsevol moviment en fals et pot defenestrar. Per això, personatges com l'Esperanza són incòmodes. El dia que ensumin que ha perdut poder se li tiraran al damunt com cans afamats. La gràcia de l'assumpte és que a ella no li cal, i després d'aquests anys imagino que la seva fortuna és prou abundosa com per no necessitar res més. Potser per això va per lliure. Perquè per ideals no m'ho crec ni cuita en ratafia, eh!
Clidice,
Em sembla que no vas gaire desencaminada, tot i que tinc entès que aquesta senyora ja era rica abans de ficar-se en política.
Crec que aquestes declaracions les ha fetes senzillament per a "marcar", per a dir "aquí estic", com per a deixar clar que el Rajoy a ella no la mana. És més un gest en clau interna que un vertader suport a l'Álvarez Cascos el qual, crec, li importa un rave.
Desconec els interessos personals que, com diu l'Albert, persegueix la senyora Aguirre dins de l'estructura del partit, però ens hauria de fer reflexionar que una persona que es dedica a la política sigui notícia per no agenollar-se a les directrius del partit.
Albert,
Potser sí, no ho sé. De totes maneres, simpaties o antipaties polítiques al marge, jo també penso que Cascos seria un bon candidat.
Miquel,
Fixa’t si m’ha fet reflexionar que he escrit aquesta entrada i tot per comentar-ho.
Publica un comentari a l'entrada