.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 28 de gener del 2011

Dictadors en potència

Españoles en el mundo és un programa de la televisió pública espanyola que només veig molt de tant en tant. Es tracta d’un programa que normalment dóna una visió excessivament superficial dels espanyols expatriats i dels llocs on han anat a viure, i és per això que no m’interessa gaire. A principis de desembre van emetre un episodi sobre espanyols que viuen a Jerusalem, un programa que havia estat enregistrat uns mesos abans i que tampoc vaig veure quan es va emetre. Poc després, per pressions d’uns determinats col·lectius que pel que sembla són més contraris als jueus que favorables a la llibertat d’expressió, aquell vídeo es va suprimir de la web de RTVE. Censura pura i dura. Jo mateix ho vaig poder comprovar. No és cap secret que el lobby palestí té força i influència i, pel que vaig llegir, es veu que el senyor Oliart, cap de RTVE, es va acoquinar per les pressions rebudes i va decidir aplicar la censura. Mort el gos morta la ràbia, devia pensar Oliart, i jo li podria respondre que en democràcia només censuren els dictadors en potència.

Però ja se sap que la censura a internet té un abast molt limitat per no dir totalment nul, i encara que RTVE pretengui que no es pugui tornar a veure un programa emès amb anterioritat, sempre ens queden camins alternatius per visionar-lo. Fa uns dies un conegut meu jueu que viu al Brasil em va passar un enllaç pirata d’aquell programa, juntament amb uns comentaris en els que es mostrava molt escandalitzat per aquell acte de censura del govern espanyol. Llavors vaig tenir interès en veure el programa per tal de formar-me una opinió pròpia sobre el tema. Doncs bé, vaig veure el programa i, com altres que havia vist abans, no era res de l’altre món. Mitja dotzena de testimonis d’espanyols que viuen a Jerusalem i poca cosa més. Pro palestí? Pro jueu? No hi entro, aquest no és el tema.

Però ja se sap que les pressions diplomàtiques van en totes les direccions, i el lobby jueu no s’ha quedat quiet i també ha sabut moure les seves fitxes. Finalment el senyor Oliart ha baixat del burro de la censura i ha reposat el programa a la web oficial de RTVE d’on mai s’hagués hagut de treure. Fi d’aquesta història i retorn a la normalitat. El programa es podrà criticar tant com es vulgui però repeteixo, ara no vull entrar en els seus continguts. El que no es pot fer és censurar un programa que hem pagat entre tots (RTVE és una cadena pública) només perquè hi hagi algú que discrepa dels seus continguts. Encara que determinats col·lectius així com el senyor Oliart han demostrat no ser-ho, jo sóc un ferm partidari de la llibertat d’expressió amb l’única limitació del Codi Penal. Per això explico aquesta petita història tot i que intueixo que ningú es posarà vermell en fer-se públic aquest lamentable episodi. Alguns porten la censura tan incrustada en el seu ADN que fins i tot la consideren una bona pràctica, es pensen que ho fan pel nostre bé. En fi, de gent equivocada n’hi ha per tot arreu, i de dictadors en potència també.

9 comentaris:

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Creus que és aquesta la raó per la qual constantment apareixen referències negatives cap a Internet?
(Que si pedòfils, que si pirates, que si delinqüència, ...)

Fins i tot Rubalcaba deia que el terrorisme internacional existeix per culpa d'Internet.

Clidice ha dit...

Em sembla que han fet el ridícul, però no és nou. El programa no l'he vist, però amb els que vaig veure d'en Calçada ja en vaig tenir prou d'un format que no m'acaba de fer el pes per superficial.

I responent a en Jordi Roca, oi que si que des dels medis "oficials" o "professionals" sempre s'associa Internet a tot allò dolent i incontrolable? Diuen que els dictadors controlen amb les porres, i els demòcrates amb el benestar i la informació. Al final, control.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

No he entès això de controlar amb el benestar.

Al meu parer, controlar la informació no és precisament demòcrata ans tot el contrari.

Clidice ha dit...

No existeix una societat "com cal", i en tota societat organitzada de forma piramidal hi ha, per defecte, control de la massa. Tant si la societat s'organitza en el miratge de la democràcia, com si és en una dictadura, de dalt estant sempre es procurarà el control de la massa. Un sistema és el de la violència legal, policia i exèrcit, (legal perquè ho diuen per dalt), i una altra fórmula per tenir el personal tranquil, és tenir-lo satisfet i entretingut. El dia que l'ascensor social s'espatlla i el miratge de "tots som rics i tots tenim drets" desapareix, aleshores tens el personal al carrer. Internet és un medi força incontrolable, perquè sempre hi ha gent entestada en saltar-se els límits i, al final, la gent s'instal·la en la conspiranoia, sobretot si la cosa del benestar fa aigües. És molt fàcil, si el de dalt roba i em deixa participar tot va bé, si roba (o m'ho penso) i no em deixa participar tenim un problema.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Crec que no coincidim gaire en la nostra cosmovisió. Per mi, la gent formem una xarxa de persones relacionades que es sustenta, gràcies a la democràcia, en unes bases legals que garanteixen la igualtat d'oportunitats.

Per mi qualsevol control per part d'unes persones sobre les altres és allunyar-se de la democràcia.

La violència legal només ho és quan està al servei de la llei i no al servei del polític que és el que passa a Espanya massa sovint.

I, per cert, qualsevol llei sempre s'hauria d'ajustar a una llei superior, prèvia, fonamental o com es vulgui. En últim extrem hi ha els drets naturals de l'home, la declaració dels drets humans o el marc de referència fonamental que ens vulguem donar.

En definitiva, "government of the people, by the people, for the people".

Clidice ha dit...

"drets naturals"? bé, a partir d'aquí ja no vivim en el mateix món :)

Miquel ha dit...

TVE ja ens té acostumats a episodis d'aquesta mena, sense anar gaire lluny tots recordem la final de Copa del Rei a Mestalla.

El més greu és que no es tracta de persones puntuals o individus aïllats, sinó que és una manera de fer i de pensar col.lectiva i fins a cert punt acceptada.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi i Clidice,
Moltes gràcies per les vostres aportacions. No entraré en la vostra interessant discussió però sí que respondré la pregunta que en Jordi em fa al principi. La meva resposta és un sí sense matisos. Internet és el "coco" dels governants, siguin de dretes o d’esquerres, perquè és una eina que no poden dominar ni controlar, i això els fa pànic. D’altra banda podríem parlar del vergonyós desconeixement que una bona part de la classe política té sobre el veritable abast d’aquestes eines digitals. Així, constatem que alguns polítics són censors per convicció, és a dir, són dictadors en potència, i uns altres són uns perfectes analfabets sobre internet i les seves eines, i per no posar massa en evidència la seva supina ignorància tampoc tenen el més mínim interès en que tota aquesta tecnologia estigui a l’abast del poble. És a dir, una mica en la línia del que diu la Clidice referint-se a la mateixa pregunta.
Penúltim exemple d’actuació governamental fora de lloc: les autoritats d’Egipte van tancar ahir internet i la telefonia mòbil, tot i que no els servirà de res. Internet només és una eina i evidentment el problema d’aquell país no s’arreglarà eliminant-la temporalment.

Miquel,
Ho sento, això de la final de Mestalla que dius no ho recordo, el futbol és un negoci que jo no toco gaire. De totes maneres, em sembla que en aquest tema no discrepem.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Afortunadament em puc guanyar una mica la vida amb un dels meus hobbies, la informàtica, i em fa molta gràcia quan sento grandiloqüents declaracions sobre com lluitar contra la pirateria, que si tancant pàgines d'enllaços, que si servidors de descàrregues, que si multes, que si controls.

De fet, el govern francès (diuen que de dretes) és un dels més actius en intentar aturar un riu amb les mans.

Tecnologies com el P2P, la encriptació o la utilització de "paradisos de descàrregues" fan que totes aquestes normes siguin una mica inútils.

En la meva humil opinió, els creadors i explotadors de continguts han de canviar el xip. El control de la còpia ja no és el negoci. Tota la resta es estendre l'agonia del difunt model de negoci.

I ja posats, les televisions també. Això de convertit CNN+ en Gran Hermano 24 hores és llençar la tovallola.

En fí, no us vull avorrir amb un tema que m'apassiona i que donaria dies i dies de debat.

Gràcies.