Plaça de Catalunya: dels grisos als mossos

Fa vuit dies vaig escriure el que vaig escriure. M’hi ratifico. Però després es van produir els fets de divendres i cal dir algunes coses més. En primer lloc, que trobo encertada la decisió política presa per les autoritats. Si quelcom hi ha de criticable és que s’hagués hagut d’actuar bastant abans. Ara bé, dit això i a la vista de les conseqüències, fins i tot contràries al que es pretenia, difícilment es pot estar d’acord amb l’actuació policial, que sent molt generós només puc definir com a manifestament millorable. Defenso, per tant, el fons de l’assumpte, que no és cap altre que permetre que un espai públic pugui ser novament un espai públic per a tothom i no només per a uns quants, però no puc defensar l’operatiu emprat en forma d’una actuació policial fora de mida, es miri com es miri. Els episodis de divendres em van fer recordar aquella lamentable càrrega dels grisos del franquisme contra Xirinacs i companyia (a la foto). Ja han passat 35 anys, però si comparem aquella actuació dels grisos amb la dels mossos de divendres només hi veurem gent pacífica asseguda al terra rebent de valent de la policia. Segur que divendres hi havien alternatives policials millors per tal de tirar endavant la decisió política presa pel govern. Per tant, si algú ha de dimitir, que dimiteixi. Si s’ha de cessar algú, que es cessi. Però sempre deixant ben clar que la decisió política d’intentar restablir la normalitat a la plaça de Catalunya de Barcelona tenia al meu entendre tota la legitimitat d’un govern plenament democràtic.