.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 26 de maig del 2011

Xavier García Albiol

La democràcia és respectar escrupolosament el resultat d’unes eleccions. Això pot semblar una obvietat però no tothom ho veu tan clar. Sempre he criticat els pactes formats pels partits perdedors d’unes eleccions, uns acords polítics que tenen com a objectiu impedir que governi la llista més votada. Parlo, per exemple, dels governs tripartits de la Generalitat. Parlo, per exemple, de l’actual govern d’Euskadi. Parlo d’alguns ajuntaments i d’alguns governs autonòmics. Són pactes totalment legals però no m’agraden gens, són pactes que democràticament grinyolen. Sempre els he criticat, fossin quins fossin els partits beneficiats i els partits perjudicats per aquests pactes. Dissortadament tots els partits hi estan implicats.

Després de les eleccions de diumenge ara torna a presentar-se la possibilitat que sorgeixin estranys pactes d’aquesta naturalesa. Posaré un parell d’exemples. A Espanya, el govern autonòmic d’Extremadura pot quedar en mans de PSOE + IU tot i haver guanyat les eleccions el PP. A Catalunya, l’ajuntament de Tarragona pot quedar en mans de CiU + PP tot i haver guanyat les eleccions el PSOE. És a dir, de tirar-se endavant aquests pactes de perdedors, el PP a Extremadura i el PSOE a Tarragona anirien a l’oposició tot i haver guanyat les eleccions. Ho trobaria estrany i injust.

En aquest sentit, Badalona ha esdevingut un exemple emblemàtic. Hi ha el risc que el govern quedi en mans d’un pacte a tres de perdedors tot i haver guanyat les eleccions el PP. No sóc gens sospitós de tenir simpaties polítiques per aquest partit. No els he votat mai i els critico molt sovint. S’ho mereixen. Però a Badalona les eleccions las ha guanyat el PP i, per tant, Xavier García Albiol hauria de ser l’alcalde. Només si no se’n surt governant en minoria es pot plantejar més endavant la presentació d’una moció de censura per fer-lo fora del govern. Però, d’entrada, hauria de ser el proper alcalde de Badalona, agradi o no el seu discurs monotemàtic sobre la seguretat, la policia, els immigrants i la delinqüència. Al capdavall, aquest és el discurs que més ha agradat als badalonins.

7 comentaris:

Galderich ha dit...

Jo en aquest aspecte discrepo. No votem unes presidencials o unes alcaldables (per molt que els regidors en cap de cada partit surtin a la propaganda) i llavors els regidors han d'equilibrar la composició del govern en funció de les sinèrcies que ells interpreten. Si s'equivoquen a les properes eleccions les sinèrcies seran negatives... ERC n'és el cas més paradigmàtic a nivell general.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
T’agraeixo la discrepància, però jo m’ho miro com la teoria del mal menor. Què és millor, deixar que el PP, que al capdavall ha guanyat amb autoritat les eleccions, governi ara en minoria, o que fruit d’un pacte a tres de perdedors es quedi a l’oposició i... guanyi amb majoria absoluta d’aquí a quatre anys? Com que ara no disposa de majoria absoluta, si governa necessàriament haurà de suavitzar el seu discurs, doncs haurà de pactar amb uns o altres. Però si esperem quatre anys...

Clidice ha dit...

És complex i difícil decidir-se per una opció o per una altra. Per exemple, en el cas del meu poble: Ciu 4, ICV 3, ERC 3, PP 3, PSOE 2, GE 2, AIESPA 2, IRS 1, PxC 1. Teòricament hauria de governar Ciu, però la distància entre ells i la resta és mínima. O sigui que ja et pots imaginar si n'hi ha de travesses, reunions, rumors infundats, rumors fundats, intoxicació, tam-tam ... i el dia 11 ja en parlarem. Entenc que depèn del cas s'està legitimat per no fer cabal d'aquesta regla no escrita que diu que cal que mani la llista més votada. És evident que, amb aquesta aritmètica que exposo, no n'hi ha de llista més votada, si de cas només "una mica" més votada.

Jaume ha dit...

Com a badaloní i coneixedor del pa que s'hi dóna deixeu-me dir que un "cordó sanitari" per aïllar el PP convertiria el personatge en un màrtir i el tindriem quatre anys amb la cantarella de "Jo arreglaria això o allò i no ho puc fer perquè malgrat guanyar no em deixen governar".

A més a més, CiU està bastant escaldada amb el pacte amb el PSC. La darrera legislatura l'alcalde era del PSC en coalició amb ERC i CiU. Ara ERC ha desaparegut del mapa i CiU ha perdut regidors mentre que el PSC es manté.

El millor per a mi és que el PP governi i a veure que fa. I a vigilar-lo de prop. Qualsevol iniciativa feixistoide no tirarà endavant amb la majoria que te.

Amagant el PP no anagues que si ha guanyat és perquè la gent l'ha votat.

Qui ho ha exposat millor això va ser una noia convergent que en un fòrum va escriure el següent comentari:

"Albiol és el més votat de forma clara? Doncs serà que la gent de Badalona el vol d'alcalde. Que governi i des de l'opossicio els perdedors el vigilarem

No farem un heroi perseguit a un imbècil amb conversa de borderline"

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Tot i insistir en la meva tesi sobre els drets no reconeguts per a la llista més votada, reconec que en el cas del teu poble teniu una mena de sudoku de difícil solució. Per això faríeu bé de buscar un alcalde de consens, que no cal que sigui el número 1 d’una de les llistes. Necessiteu una persona honesta que quedi una mica al marge de la disciplina de les seves sigles i que sigui capaç d’aglutinar al seu entorn una majoria d’onze regidors disposats a treballar més pel seu poble que pel seu partit. Tu mateixa podries intentar-ho, sigui proposant-te com aquesta persona de consens o buscant-ne una entre els altres vint regidors escollits diumenge, valorant més la persona que les sigles amb las que es va presentar.

Jaume,
Gràcies. Veig que coincidim, si més no una mica. Albiol ha de tenir la primera opció per formar govern, presumiblement en minoria, i el dia 11 CiU faria bé de no posar-li pedres al camí. No cal que el voti, votant-se a sí mateixa n’hi hauria prou i el seu honor quedaria a salv. Els polítics intel·ligents ara han de mirar a quatre anys vista, els errors del passat ja no tenen solució.

Clidice ha dit...

La teva és la idea que s'està imposant, malgrat que els convergents volen fer creure que l'alcaldia és innegociable. Ara mateix, el cap de llista de CiU no ha estat mai ni tan sols regidor i no és apreciat per ningú dels altres partits (en mi mateixa ni tan sols hi penso, no és el meu moment). Ja ho veurem, fet i fet, si prescindim de l'urgència per la crisi i la mala gestió que hi ha hagut fins ara (l'últim pressupost va ser el 2009), és un moment molt interessant de viure.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Evidentment, quan només es tenen 4 regidors d’un total de 21 res és innegociable. Sort!