Escoltant els arguments espanyols tot gira exclusivament al voltant de la Constitución. Que si la Constitución diu això i allò altre, que si la Constitución no ho permet, que si la Constitución no ho contempla. Sempre la Constitución. Que si Catalunya té el paper polític que té és gràcies a la Constitución. Que si Artur Mas és el President de la Generalitat és gràcies a la Constitución. Que si tenim l’Estatut i els drets que tenim és gràcies a la Constitución. Aquest és l’argumentari dels defensors que tot continuï com fins ara.
Ja cansa, cansa molt aquesta rància musiqueta de la Constitución. En tot aquest llarg contenciós no he escoltat mai cap oferta atractiva per seguir sent espanyol. Escolti, senyor espanyol, a veure, a banda de la Constitución, vostè què m’ofereix per quedar-me? No cal que ho intenteu, com a màxim us oferiran compartir una entelèquia que es coneix com la marca España, com si fos qui sap què, quan tothom sap que només és fum. Constitución i marca España, aquesta és tota l’oferta que ens fa Espanya per quedar-nos.
El fet és que des d’Espanya són incapaços de fer-nos una oferta atractiva de permanència. Bàsicament perquè, sentiments a banda, no tenen res per oferir. Però de sentiments cadascú té els seus, i tots són igualment respectables. Aquest no és, per tant, un debat sobre sentiments. No és tampoc un debat jurídic sinó un debat exclusivament polític. Ara em ve al cap quan Espanya anava perdent tots aquells territoris que tenia repartits pel món. Segurament a Madrid tampoc es pensaven que acabarien marxant. No n’aprendran mai.
Ja cansa, cansa molt aquesta rància musiqueta de la Constitución. En tot aquest llarg contenciós no he escoltat mai cap oferta atractiva per seguir sent espanyol. Escolti, senyor espanyol, a veure, a banda de la Constitución, vostè què m’ofereix per quedar-me? No cal que ho intenteu, com a màxim us oferiran compartir una entelèquia que es coneix com la marca España, com si fos qui sap què, quan tothom sap que només és fum. Constitución i marca España, aquesta és tota l’oferta que ens fa Espanya per quedar-nos.
El fet és que des d’Espanya són incapaços de fer-nos una oferta atractiva de permanència. Bàsicament perquè, sentiments a banda, no tenen res per oferir. Però de sentiments cadascú té els seus, i tots són igualment respectables. Aquest no és, per tant, un debat sobre sentiments. No és tampoc un debat jurídic sinó un debat exclusivament polític. Ara em ve al cap quan Espanya anava perdent tots aquells territoris que tenia repartits pel món. Segurament a Madrid tampoc es pensaven que acabarien marxant. No n’aprendran mai.
4 comentaris:
que ells no n'aprendran mai és clar, la qüestió és: estem aprenent-ne nosaltres? i, qui som nosaltres? perquè ara mateix n'hi ha uns quants d'unionistes, PSOE(c) i ICV, que, des de casa, només fan que una altra versió de la castellana, dient que la independència és cosa de la dreta i un esquer per tapar vergonyes, però sense dir-nos quina mena d'España (amb eña, perquè España no va amb ny, ni hi vol anar, ni hi ha anat, ni hi anirà mai) volen.
No ho sé, a dies em llevo optimista, a dies busco un pont.
Salut i independència.
Clidice,
Sí, al final resultarà que si descomptem els d'Unió, els unionistes de Convergència, la majoria d'Iniciativa i dels socialistes, etc., quedarem quatre gats. Però tot i això, jo prefereixo comptar-los i saber exactament quants són ells i quants som nosaltres. I si perdem, perdem, això potser voldrà dir que des de l'oest encara ens maltracten poc. Però dit això, intueixo que guanyarem, bàsicament perquè no em crec que a Catalunya hi hagi tant masoquista.
Han convertit, o possiblement ja ho van fer amb aquesta intenció, la constitució espanyola en una gàbia, una cadena per callar. Això si, apliquen les parts que els hi convé perquè per a alguns drets de la gent mai no se'n recorden.
Jordi,
Segurament "la constitución" va tenir la seva utilitat fa 35 anys per sortir del franquisme, tot i que de vegades penso que encara no n'hem sortit del tot, però avui ja no serveix, almenys no serveix vist des de Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada