“El psc (psc-psoE) considera que TV3 és la cadena més antigovernamental” (Dels diaris).
Aquesta perla la va deixar anar divendres passat, sense posar-se vermell, el diputat Joan Ferran, que molts també coneixen com el diputat si bwana (*). Llegint això em passen dues coses: per una banda, em venen ganes de riure, una mena de risa tonta, i per l’altra no puc evitar una sensació de vergonya aliena per tenir la mena de representants polítics que tenim. Marededeusenyor, quina tropa!
I com que no en va tenir prou opinant tan equànimement sobre TV3, el diputat Ferran també es va veure capaç de fer ell solet els càlculs reals sobre els manifestants de dissabte, i al seu blog hi va escriure: “Però, deixin-me que els digui amb franquesa: uns milers més –pocs- dels que va calcular "El País" i la Guàrdia Urbana, i uns quants centenars de milers menys dels que varen dir, i esperaven, els organitzadors. (...) 6.900.000 catalans no es van manifestar”.
És veritat, això no se m’havia acudit. Gràcies per la franquesa, senyor diputat! I per fer-nos veure la llum! No sé pas què faríem sense vostè! Quan vostè deixi aquesta feina el Parlament es quedarà una mica orfe, el trobaran a faltar.
(*) A Kenya, on a més de l’anglès es parla swahili, utilitzen la paraula bwana per referir-se a l’amo, al senyor; és una fórmula de respecte. Aquí, l’expressió si bwana l’utilitzem per demostrar submissió i servilisme. En espanyol, vindria a ser quelcom similar a “sí, mi amo” però en català normalitzat no se m’acut com ho podríem dir. Al Parlament, el diputat Ferran s’asseu just al darrera del president Montilla, i mentre parla el seu amo des de l’escó el veureu sempre fent si bwana amb el cap. Ho fa força bé; amb el president Maragall li costava una mica però ara se li comencen a notar els anys d’experiència.
Aquesta perla la va deixar anar divendres passat, sense posar-se vermell, el diputat Joan Ferran, que molts també coneixen com el diputat si bwana (*). Llegint això em passen dues coses: per una banda, em venen ganes de riure, una mena de risa tonta, i per l’altra no puc evitar una sensació de vergonya aliena per tenir la mena de representants polítics que tenim. Marededeusenyor, quina tropa!
I com que no en va tenir prou opinant tan equànimement sobre TV3, el diputat Ferran també es va veure capaç de fer ell solet els càlculs reals sobre els manifestants de dissabte, i al seu blog hi va escriure: “Però, deixin-me que els digui amb franquesa: uns milers més –pocs- dels que va calcular "El País" i la Guàrdia Urbana, i uns quants centenars de milers menys dels que varen dir, i esperaven, els organitzadors. (...) 6.900.000 catalans no es van manifestar”.
És veritat, això no se m’havia acudit. Gràcies per la franquesa, senyor diputat! I per fer-nos veure la llum! No sé pas què faríem sense vostè! Quan vostè deixi aquesta feina el Parlament es quedarà una mica orfe, el trobaran a faltar.
(*) A Kenya, on a més de l’anglès es parla swahili, utilitzen la paraula bwana per referir-se a l’amo, al senyor; és una fórmula de respecte. Aquí, l’expressió si bwana l’utilitzem per demostrar submissió i servilisme. En espanyol, vindria a ser quelcom similar a “sí, mi amo” però en català normalitzat no se m’acut com ho podríem dir. Al Parlament, el diputat Ferran s’asseu just al darrera del president Montilla, i mentre parla el seu amo des de l’escó el veureu sempre fent si bwana amb el cap. Ho fa força bé; amb el president Maragall li costava una mica però ara se li comencen a notar els anys d’experiència.
