Hi ha coses que funcionen raonablement bé, hi ha llocs on saben com resoldre els petits -o no tant petits- problemes. Ho fan amb imaginació i sentit comú. Un exemple: a Paris la gent també pixa, com a tot arreu, però no ho fan al carrer. Ho fan allà on toca. Pels carrers parisencs t’hi trobes més o menys el mateix que et trobes a Barcelona, excepte dues coses: brutícia (que també n’hi ha però molta menys que aquí) i pixades.
Quan aquí un té ganes de pixar, té dues opcions: entrar a un bar, consumir alguna cosa i aprofitar per anar al servei, o fer-ho gratis, directament al carrer, com si fos un gosset.
A Paris prendre’s un cafè en un bar costa quasi el doble que a Barcelona. Dijous passat jo hi era i en vaig prendre dos: en el primer lloc em van cobrar 2.40 euros, i al segon lloc 2.80 euros. S’ha de comprendre que tenint l’alternativa de pixar a un altre lloc, no tothom està disposat a pagar aquesta quantitat per poder fer ús dels serveis del bar.
El truc és que a Paris està ple de wàters portàtils, similars als que hi ha repartits per algunes zones cèntriques de Barcelona, però amb una petita diferencia: allà son gratis. “Toilettes. Accès gratuit”. Aquest és el truc i no cap altre. Potser es podria considerar la possibilitat de copiar-ho i fer el mateix a Barcelona. I no s’haurien de pagar drets d’autor.
Quan aquí un té ganes de pixar, té dues opcions: entrar a un bar, consumir alguna cosa i aprofitar per anar al servei, o fer-ho gratis, directament al carrer, com si fos un gosset.
A Paris prendre’s un cafè en un bar costa quasi el doble que a Barcelona. Dijous passat jo hi era i en vaig prendre dos: en el primer lloc em van cobrar 2.40 euros, i al segon lloc 2.80 euros. S’ha de comprendre que tenint l’alternativa de pixar a un altre lloc, no tothom està disposat a pagar aquesta quantitat per poder fer ús dels serveis del bar.
El truc és que a Paris està ple de wàters portàtils, similars als que hi ha repartits per algunes zones cèntriques de Barcelona, però amb una petita diferencia: allà son gratis. “Toilettes. Accès gratuit”. Aquest és el truc i no cap altre. Potser es podria considerar la possibilitat de copiar-ho i fer el mateix a Barcelona. I no s’haurien de pagar drets d’autor.
