Ahir dimecres vaig sortir de Barcelona a les set del matí, i a aquella hora internet anava bé. Al tornar a les cinc de la tarda, internet ja no anava. El fet és que no s’hi podia entrar, i no sé des de quina hora.
Vaig començar immediatament la peregrinació telefònica per Orange, suplicant per favor que m’ho arreglessin, “ni que sea pagando lo que sea” els hi afegia. Vaig començar pel número gratuït que aquestes companyies tenen com un esquer per tal de facilitar les seves vendes, però després de 4 o 5 “pulse 1”, “pulse 2” i de les conegudes estones de musiquetes infumables, la Vanesa em va dir que aquest número gratis només serveix per informar i per vendre, però que un cop t’han fet la venda t’has de connectar sempre amb un 902 de pagu, sigui pel tema que sigui.
Aquesta vegada només vaig necessitar dues trucades al 902. La primera es va tallar aviat com passa sovint en aquests casos, i apa, torna a començar. La segona i definitiva va tenir una durada de 56 minuts, primer amb el Jon i després amb la Gisele. Des del primer moment jo ja sabia –i així els ho vaig dir per facilitar les coses i tractar d’escurçar la duració de la conversa- que es tractava d’un problema de línia doncs l’altre aparell que tinc connectat al mateix router tampoc anava. Però ells tenen el seu protocol i fan comprovacions de tona mena per tenir la seguretat que no es tracta d’un problema del meu equip sinó de la seva línia. Un cop establert això, la Gisele hem diu:
· Pasamos aviso de la incidencia a los servicios técnicos, no se preocupe, ellos ya se pondrán en contacto telefónico con usted.
· ¿Doña Gisele, cuándo calcula usted que será esto?
· Mire Don Miguel (¡¡¡Mi nombre es Miquel!!!), esto ya no depende de nosotros, debe calcular un tiempo prudencial de 48 horas antes de reclamar, pero teniendo en cuenta el puente que empieza hoy... francamente, no le puedo decir.
Això era ahir, a quarts de set del vespre. Aquest matí a les sis seguia l’avaria i a les vuit també, però a les onze, quan em disposava a fer una primera trucada de reclamació, misteriosament i sense cap avís previ per part d’ells, l’avaria havia desaparegut.
Estem tan acostumats a que aquestes companyies ens maltractin amb el seu nefast servei postvenda (per dir-ne quelcom) que el primer que aquesta vegada m’ha vingut al cap és un sentiment d’agraïment cap a Orange per aquesta rapidesa en solucionar el problema, i a més en dia festiu (sembla que avui celebren la Constitució del país veí). Però després de rumiar-hi una mica, penso que lo normal és lo d’avui, i que no hi ha lloc per a cap agraïment pel fet que ens donin un servei que paguem amb escreix (en aquest aspecte, el nostre país és un dels més cars d’Europa). En tot cas, l’agraïment hauria de ser sempre dels operadors cap al client, per la paciència infinita que ens obliguen a tenir amb aquesta gent.
Vaig començar immediatament la peregrinació telefònica per Orange, suplicant per favor que m’ho arreglessin, “ni que sea pagando lo que sea” els hi afegia. Vaig començar pel número gratuït que aquestes companyies tenen com un esquer per tal de facilitar les seves vendes, però després de 4 o 5 “pulse 1”, “pulse 2” i de les conegudes estones de musiquetes infumables, la Vanesa em va dir que aquest número gratis només serveix per informar i per vendre, però que un cop t’han fet la venda t’has de connectar sempre amb un 902 de pagu, sigui pel tema que sigui.
Aquesta vegada només vaig necessitar dues trucades al 902. La primera es va tallar aviat com passa sovint en aquests casos, i apa, torna a començar. La segona i definitiva va tenir una durada de 56 minuts, primer amb el Jon i després amb la Gisele. Des del primer moment jo ja sabia –i així els ho vaig dir per facilitar les coses i tractar d’escurçar la duració de la conversa- que es tractava d’un problema de línia doncs l’altre aparell que tinc connectat al mateix router tampoc anava. Però ells tenen el seu protocol i fan comprovacions de tona mena per tenir la seguretat que no es tracta d’un problema del meu equip sinó de la seva línia. Un cop establert això, la Gisele hem diu:
· Pasamos aviso de la incidencia a los servicios técnicos, no se preocupe, ellos ya se pondrán en contacto telefónico con usted.
· ¿Doña Gisele, cuándo calcula usted que será esto?
· Mire Don Miguel (¡¡¡Mi nombre es Miquel!!!), esto ya no depende de nosotros, debe calcular un tiempo prudencial de 48 horas antes de reclamar, pero teniendo en cuenta el puente que empieza hoy... francamente, no le puedo decir.
Això era ahir, a quarts de set del vespre. Aquest matí a les sis seguia l’avaria i a les vuit també, però a les onze, quan em disposava a fer una primera trucada de reclamació, misteriosament i sense cap avís previ per part d’ells, l’avaria havia desaparegut.
Estem tan acostumats a que aquestes companyies ens maltractin amb el seu nefast servei postvenda (per dir-ne quelcom) que el primer que aquesta vegada m’ha vingut al cap és un sentiment d’agraïment cap a Orange per aquesta rapidesa en solucionar el problema, i a més en dia festiu (sembla que avui celebren la Constitució del país veí). Però després de rumiar-hi una mica, penso que lo normal és lo d’avui, i que no hi ha lloc per a cap agraïment pel fet que ens donin un servei que paguem amb escreix (en aquest aspecte, el nostre país és un dels més cars d’Europa). En tot cas, l’agraïment hauria de ser sempre dels operadors cap al client, per la paciència infinita que ens obliguen a tenir amb aquesta gent.
