Gràcies al Partit Popular, que va fer una pregunta parlamentaria molt oportuna sobre el tema, ara s’ha sabut que en ocasió de la Fira del llibre de Frankfurt el Govern va desplaçar a Alemanya 59 persones adscrites a mitja dotzena de departaments (Cultura, Educació, Interior, Presidència, Vicepresidència i Salut). Si això no és una exageració i una disbauxa de despeses (transport, allotjament, dietes, manduques, etc.) que venga Dios y lo vea. A més, a aquesta llista s’hi haurien d’afegir les dotzenes de persones que també van anar a Frankfurt enviades per organismes paraoficials com ara Com-Ràdio, Catalunya-Ràdio, TV3, BTV, i altres entitats que també viuen del diner públic, dels nostres diners.
Vaig escriure un article força crític sobre la participació del govern en aquesta fira comercial. Ara comencem a saber-ne els detalls concrets i al meu parer resulten escandalosos, si bé el govern encara no té fets els números globals, o almenys no els ha presentat encara al Parlament com és la seva obligació. Com que de temps n’han tingut de sobres, un pot pensar que si no ho han fet fins ara potser ha sigut per vergonya d’ensenyar les vergonyes.
Sovint he estat molt crític amb el Partit Popular (i és que s’ho mereixen!) però ara haig de reconèixer que gràcies a ells podem començar a llegir la lletra menuda d’aquesta injustificada excursió col·lectiva. Per anar a Frankfurt hi havien diners de sobra i per altres coses molt més importants no hi ha ni un euro de pressupost. No cal posar cap exemple, tots en tenim més d’un al cap.
Vaig escriure un article força crític sobre la participació del govern en aquesta fira comercial. Ara comencem a saber-ne els detalls concrets i al meu parer resulten escandalosos, si bé el govern encara no té fets els números globals, o almenys no els ha presentat encara al Parlament com és la seva obligació. Com que de temps n’han tingut de sobres, un pot pensar que si no ho han fet fins ara potser ha sigut per vergonya d’ensenyar les vergonyes.
Sovint he estat molt crític amb el Partit Popular (i és que s’ho mereixen!) però ara haig de reconèixer que gràcies a ells podem començar a llegir la lletra menuda d’aquesta injustificada excursió col·lectiva. Per anar a Frankfurt hi havien diners de sobra i per altres coses molt més importants no hi ha ni un euro de pressupost. No cal posar cap exemple, tots en tenim més d’un al cap.
