Carme Chacón, ministra d’Espanya, ha estat oficialment elegida candidata del PSc (PSc-PSOE) per encapçalar la llista per Barcelona a les properes eleccions al parlament espanyol. Ha rebut el suport del 98.4% dels votants (total vots 192, a favor 189, en blanc 3, en contra 0, nuls 0). Les cròniques que he pogut llegir no aclarien si van ser eleccions a ma alçada o secretes.
Tanta unanimitat, però, se’m fa estranya, se’m fa fins i tot sospitosa, doncs no és cap secret que la ministra també té detractors dins del seu partit. Però situacions similars passaven no fa massa anys a Bulgària i a altres països, i els elegits ho arribaven a ser fins i tot amb el 101% dels vots. Se’n deien eleccions a la búlgara. A la ja cap de llista per Barcelona només li ha faltat el 2.6% per assolir la fita búlgara.
Més: si finalment surt elegida diputada, més d’un cop haurà d’optar entre Espanya i Catalunya ja que sovint els interessos són contraposats. No us càpiga cap mena de dubte que davant d’aquesta disjuntiva, haver de defensar els seus legítims interessos (els d’Espanya, de quin govern en forma part) o els de Catalunya, tan o més legítims que els d’ella, a la ministra Chacón no li tremolarà la mà per defensar els de l’estat, com ha fet sempre quan s’hi ha trobat anteriorment. Òbviament si no ho fes així no hauria arribat pas allà on és ara.
Tanta unanimitat, però, se’m fa estranya, se’m fa fins i tot sospitosa, doncs no és cap secret que la ministra també té detractors dins del seu partit. Però situacions similars passaven no fa massa anys a Bulgària i a altres països, i els elegits ho arribaven a ser fins i tot amb el 101% dels vots. Se’n deien eleccions a la búlgara. A la ja cap de llista per Barcelona només li ha faltat el 2.6% per assolir la fita búlgara.
Més: si finalment surt elegida diputada, més d’un cop haurà d’optar entre Espanya i Catalunya ja que sovint els interessos són contraposats. No us càpiga cap mena de dubte que davant d’aquesta disjuntiva, haver de defensar els seus legítims interessos (els d’Espanya, de quin govern en forma part) o els de Catalunya, tan o més legítims que els d’ella, a la ministra Chacón no li tremolarà la mà per defensar els de l’estat, com ha fet sempre quan s’hi ha trobat anteriorment. Òbviament si no ho fes així no hauria arribat pas allà on és ara.
