Sempre m’ha semblat que aquests actes, cada cop més nombrosos, només posen en evidència la frustració i la incapacitat dels dirigents polítics, i potser també de la societat en general, per trobar solucions als problemes que els originen. Jo no en sóc partidari doncs, al meu entendre, aquestes concentracions més o menys silencioses que és fan davant dels ajuntaments i d’altres institucions públiques, no serveixen de res. No deixen de ser altra cosa que la plasmació pública d’una frustració col·lectiva.
Tant m’és que el motiu de la concentració sigui per mostrar el rebuig per la lamentable mort d’un policia fruit d’un atemptat terrorista, com si ho és per una mort a causa del que en diuen violència domèstica, o per un accident de trànsit. Els dirigents polítics, que són els que solen promoure aquests actes, no fan altra cosa que curar-se en salut i tapar-se les vergonyes. Alguns pensen que amb això ja paguen la seva quota pública de solidaritat amb les víctimes.
Hi ha gent que creu que d’aquesta qüestió no se n'hauria de parlar, com si fos un tema tabú o políticament incorrecte posar-lo sobre la taula. Doncs a mi em sembla que sí, que no només se’n pot parlat sinó que és bo fer-ho, i deixar constància explícita que el pensament únic i políticament correcte que tan agrada a molts dirigents polítics tampoc és d’aplicació en aquesta matèria.
Ara bé, tot i creure que aquests actes no serveixen per a res, tampoc pretenc tenir el monopoli del que s’ha de fer i del que no s’ha de fer i, per tant, respecto als que creuen en la utilitat de seguir promovent aquestes concentracions. Aquí no es tracta d'establir qui té raó i qui no la té sinó de respectar tots els punts de vista sobre un tema sensible que no per això deixa de ser matèria opinable.
Al fer-ne una valoració global també s’haurien de tenir en compte els perjudicis tangibles que aquestes concentracions causen, inevitablement, als ciutadans que no s’hi apunten i que, per cert, són majoria. Comentant-ho no fa gaire amb un dels lectors habituals d’aquest blog, em deia:
“Crec que utilitzar un espai públic per un menester que no el pertoca és fer un menyspreu a la resta de ciutadans que no el poden fer servir en aquell moment, i córrer uns riscos innecessaris quins costos, si es produeixen, són a repartir entre tots en el millor dels casos, o els ha de pagar qui no té res a veure. Els carrers són per que hi circulin els cotxes i les persones, no per utilitzar-los un col·lectiu segons li convingui, per molts permisos municipals que tinguin i molt lloable sigui la causa. Això ho faig extensiu a la Jean Bouin o les celebracions del Barça. Si algú es vol manifestar que llogui el Camp de Barça o el Palau de la Musica, però que no emprenyi a la resta de ciutadans, i ja se n'encarregarà el propietari de demanar a l'organitzador una fiança per les destrosses que puguin fer els manifestants en les instal·lacions.”
No es pot dir més clar. Crec que té raó.
Tant m’és que el motiu de la concentració sigui per mostrar el rebuig per la lamentable mort d’un policia fruit d’un atemptat terrorista, com si ho és per una mort a causa del que en diuen violència domèstica, o per un accident de trànsit. Els dirigents polítics, que són els que solen promoure aquests actes, no fan altra cosa que curar-se en salut i tapar-se les vergonyes. Alguns pensen que amb això ja paguen la seva quota pública de solidaritat amb les víctimes.
Hi ha gent que creu que d’aquesta qüestió no se n'hauria de parlar, com si fos un tema tabú o políticament incorrecte posar-lo sobre la taula. Doncs a mi em sembla que sí, que no només se’n pot parlat sinó que és bo fer-ho, i deixar constància explícita que el pensament únic i políticament correcte que tan agrada a molts dirigents polítics tampoc és d’aplicació en aquesta matèria.
Ara bé, tot i creure que aquests actes no serveixen per a res, tampoc pretenc tenir el monopoli del que s’ha de fer i del que no s’ha de fer i, per tant, respecto als que creuen en la utilitat de seguir promovent aquestes concentracions. Aquí no es tracta d'establir qui té raó i qui no la té sinó de respectar tots els punts de vista sobre un tema sensible que no per això deixa de ser matèria opinable.
Al fer-ne una valoració global també s’haurien de tenir en compte els perjudicis tangibles que aquestes concentracions causen, inevitablement, als ciutadans que no s’hi apunten i que, per cert, són majoria. Comentant-ho no fa gaire amb un dels lectors habituals d’aquest blog, em deia:
“Crec que utilitzar un espai públic per un menester que no el pertoca és fer un menyspreu a la resta de ciutadans que no el poden fer servir en aquell moment, i córrer uns riscos innecessaris quins costos, si es produeixen, són a repartir entre tots en el millor dels casos, o els ha de pagar qui no té res a veure. Els carrers són per que hi circulin els cotxes i les persones, no per utilitzar-los un col·lectiu segons li convingui, per molts permisos municipals que tinguin i molt lloable sigui la causa. Això ho faig extensiu a la Jean Bouin o les celebracions del Barça. Si algú es vol manifestar que llogui el Camp de Barça o el Palau de la Musica, però que no emprenyi a la resta de ciutadans, i ja se n'encarregarà el propietari de demanar a l'organitzador una fiança per les destrosses que puguin fer els manifestants en les instal·lacions.”
No es pot dir més clar. Crec que té raó.
