Els seients dels autobusos urbans de Barcelona

A molts usuaris dels autobusos urbans de Barcelona ens agradaria saber des de quin despatx de l’ajuntament es dóna l’aprovació al disseny antiergonòmic dels seients d’aquests vehicles. El que és segur és que les persones que decideixen aquestes coses no agafen mai l’autobús o, si ho fan, viatgen sempre a peu dret. O, si viatgen assegudes, una de dues: o són uns masoquistes o passen de metro setanta-cinc d’alçada.

Com és possible que una bona part de la població no toqui de peus a terra (en la seva accepció més literal), i hagi de tenir els peus penjant quan estan asseguts a l’autobús, amb la incomoditat i la pèrdua d’estabilitat que això comporta? Com és possible que una situació tan evident que veu tothom i que pateix una bona part dels usuaris no ho vegin des de l’Ajuntament de Barcelona? O és que, potser, els càrrecs polítics i els alts funcionaris que decideixen aquestes coses són persones força més altes que la mitjana dels barcelonins? Per més voltes que hi donem aquestes preguntes no semblen tenir una resposta lògica.

Aquesta anomalia constitueix, sense cap mena de dubte, una prova més del divorci existent entre la classe política i els votants que els hi paguem el sou i no ens belluguem per Barcelona amb cotxe oficial.