I no va ser pas per mandra, ni molt menys. Tenia programat penjar l’article abans de sortir de viatge però no vaig poder connectar-me per un problema d’ells, de línia, com quasi sempre. L’equip informàtic que utilitzo, el hardware que en diuen els entesos, ja comença a ser una mica vell i aviat l’hauré de canviar, però les línies telefòniques encara ho són més, d’obsoletes, i fallen més sovint que el meu vell Toshiba.
Ve a ser una cosa similar al que ens passa amb els trens de rodalies: el que acostuma a fallar no són els trens sinó les catenàries, que fa anys que no es renoven i es van gastant fins que finalment es trenquen. És així de senzill, i és així de frustrant.
Això no és cap excusa ni cap justificació, però he volgut deixar-ne constància. Tant me fa de qui sigui la culpa, el que sé segur és que no és meva. El fet evident és que ens segueixen fallant les infrastructures més bàsiques, i això porta com a conseqüència que som cada cop menys competitius a Europa i al món.
Per cert i parlant d’infrastructures, dimecres passat, poques hores després de penjar l’article insistint que la consellera Geli hauria de plegar o l’haurien de fer fora, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) va agafar el relleu de l’Hospital de la Vall d’Hebron i també se’ns va cremar. Senyor Montilla, per Déu, faci alguna cosa, tot això comença a fer molta pudor de cremat!
PS: Escric aquest article dijous al vespre des de l’aeroport de Paris-CdG, esperant que ens avisin per embarcar i tornar cap a Barcelona. Espero poder-lo penjar demà divendres a primera hora del matí, amb permís dels senyors d’Orange.
Ve a ser una cosa similar al que ens passa amb els trens de rodalies: el que acostuma a fallar no són els trens sinó les catenàries, que fa anys que no es renoven i es van gastant fins que finalment es trenquen. És així de senzill, i és així de frustrant.
Això no és cap excusa ni cap justificació, però he volgut deixar-ne constància. Tant me fa de qui sigui la culpa, el que sé segur és que no és meva. El fet evident és que ens segueixen fallant les infrastructures més bàsiques, i això porta com a conseqüència que som cada cop menys competitius a Europa i al món.
Per cert i parlant d’infrastructures, dimecres passat, poques hores després de penjar l’article insistint que la consellera Geli hauria de plegar o l’haurien de fer fora, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) va agafar el relleu de l’Hospital de la Vall d’Hebron i també se’ns va cremar. Senyor Montilla, per Déu, faci alguna cosa, tot això comença a fer molta pudor de cremat!
PS: Escric aquest article dijous al vespre des de l’aeroport de Paris-CdG, esperant que ens avisin per embarcar i tornar cap a Barcelona. Espero poder-lo penjar demà divendres a primera hora del matí, amb permís dels senyors d’Orange.
