Des de la perifèria estant

No deixa de ser un misteri veure que els nacionalistes més reivindicatius de la península ibèrica no admetin que ho són i, alhora, jutjant-ho amb paràmetres similars, es vegin capaços de repartir a tort i a dret llicències de nacionalisme als altres. Vist des de la perifèria (o com diuen ells, desde provincias) la seva posició esdevé un pèl contradictòria. Negar l’evidència sempre m’ha semblat una manera de fugir d’estudi. L’evidència és que si basats en determinats criteris ells anomenen nacionalistes a uns altres, aplicant els mateixos criteris ells també ho serien. O tots moros o tots cristians, n’est-ce pas?

Majoritàriament agrupats a l’entorn dels dos grans partits polítics d’àmbit estatal, PP i PSOE (o PSOE i PP que, al capdavall, tanto monta, monta tanto), es passen el dia reivindicant la nació espanyola, i alhora negant amb la mateixa rotunditat altres nacions que comparteixen el territori peninsular; només se’n salven Portugal i Andorra.

Les diferències entre ambdós partits són només de forma, de matís. Així, els uns (PP) presenten directament i sense complexos un recurs al Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya. Els altres (PSOE) són una mica més rebuscats, i fan exactament el mateix però una mica d’amagat, sense donar la cara. Tiren la pedra i amaguen la mà. Utilitzen els càrrecs institucionals del seu partit, incloent-hi el Defensor del Pueblo i algun president autonòmic, perquè els facin la feina bruta de presentar uns recursos similars i amb el mateix objectiu que el PP: tombar l’estatut, una llei prèviament ja molt retallada per Alfonso Guerra (a) el que se mueva no sale en la foto, i pactada per ells mateixos. Algú diu que la forma del PSOE potser és més amable que la del PP però, no ens enganyem, el fons de l’assumpte és exactament el mateix. Tanto monta, monta tanto.

Vostè és català, sí, ja ho entenc però, de veritat, segur que es considera només català? Segurament més d’un cop heu sentit fer preguntes similars. Per què als catalans se’ls fan aquest tipus de preguntes i no es fan als francesos, italians, espanyols, etc.? Vostè és portuguès, sí, ja ho entenc però, de veritat, segur que es considera només portuguès? Veieu factible que un espanyol fes aquesta pregunta a un portuguès? Oi que no?

Sé d’un que anant pel món li han preguntat això moltes vegades, aquí, allà i més enllà, i sempre els contesta que ell és català però que ara mateix viatja amb un passaport espanyol, com si diguéssim un passaport de conveniència, deixant-ho així i sense donar-hi més importància (que, per cert, la té, i molta). Hi ha gent que ho entén de seguida i també n’hi ha que potser no ho entendran mai. I tan fàcil que és entendre-ho des de la perifèria estant!