El dia 24 d'octubre de 2007 la ministra de l’habitatge d’Espanya, la doctora Carme Chacón, afirmava al diari El País: “Nuestro sector immobiliario es de los mejores del mundo. Vivimos un aterrizaje o ajuste suave.” És ben cert que Abraham Lincoln havia dit allò tan sensat de que “hi ha moments en que el millor que pot fer un polític és no desenganxar els llavis”, però no hi ha cap llei que digui que els ministres han de fer cas al senyor Lincoln.
Em va sorprendre el seu optimisme però vaig pensar que trobant-se al capdavant del Ministerio de la Vivienda, la ministra tenia totes les dades i sabia de què parlava. Ni se’m va passar pel cap que amb les seves afirmacions tingués cap intenció de maquillar la realitat faltant a la veritat, en definitiva, que la doctora Chacón mentís amb intenció d’enganyar-nos, doncs tots sabem que això és un comportament molt lleig que no existeix a la política.
A banda de l'optimista diagnòstic, la doctora Chacón ja ens havia publicitat un pla d’ajuts per l’accés a l’habitatge, basat en la concessió de subvencions a determinats col·lectius. Tot i que aquest pla el va presentar en públic amb l’honor afegit de ser acompanyada pel presidente, després es va haver de modificar d’amagatotis i refer-lo en part degut a un conflicte de competències amb algunes autonomies. I és que hi ha càrrecs de la metròpoli que a vegades semblen haver oblidat que alguns temes estan transferits a les regiones, i això els impedeix intervenir-hi per manca de competències.
Però tornant al diagnòstic ministerial del principi, des d’aquelles declaracions, tan comentades llavors i avui quasi oblidades, ha passat menys de mig any. Fins i tot els analfabets que no llegeixen saben que el que passa avui en el sector immobiliari és qualsevol cosa menys un ajuste suave. Podríem discutir si ens trobem davant d’un severo correctivo, crisis profunda, crisis galopante o un terme similar, però d’ajuste suave res de res.
El dia que no s’anuncia la fallida d’una constructora ens diuen que tanca un promotor, i el dia que no es presenta un concurs de creditors al jutjat és perquè és festa i el jutjat està tancat. I tot això per no parlar de les pèrdues milionàries que anuncien quasi totes les empreses del ram (sobre el ram del totxo, es poden trobar més reflexions aquí).
Aquest cap de setmana la doctora Chacón ha estat ascendida, premiada, en l’organigrama del govern. Ens l’han fet Ministra de Defensa. Com que hi ha la mala costum de que sobre aquests nomenaments no se’ns informa dels mèrits dels agraciats, hem de suposar que o bé l’han volgut allunyar del ministeri de l’habitatge per evitar més desgavells, o potser simplement l’han volgut premiar pel seu encertat diagnòstic. En qualsevol cas i com diria Ferran Monegal, alerta màxima ara al Ministerio de Defensa, que una cosa és fer demagògia amb les subvencions i una altra de ben diferent és què se’n fa de les escopetes i on s’envia la tropa a fer-les servir.
PS: torno a anomenar doctora, així, en cursiva, a la ministra Chacón, doncs el dia del seu nomenament diferents cadenes de televisió, entre elles TV3 la d’ells, ens tornaven a parlar de la doctora Chacón, tal com ja havia succeït al començament de la campanya electoral. Llavors ja va quedar clar que la ministra Chacón no era doctora, i tant des del seu partit com des del seu ministeri es van afanyar a esmenar els seus falsos currículums que s’havien repartit arreu. Però es veu que algun d’aquest currículums inflats els devia passar per alt i ara certs mitjans d’informació el tornen a utilitzar. Senyores i senyors periodistes: ni la senyora Chacón és doctora ni el senyor Carod és vicepresident; així que deixem-ho en llicenciada i conseller, respectivament.
Em va sorprendre el seu optimisme però vaig pensar que trobant-se al capdavant del Ministerio de la Vivienda, la ministra tenia totes les dades i sabia de què parlava. Ni se’m va passar pel cap que amb les seves afirmacions tingués cap intenció de maquillar la realitat faltant a la veritat, en definitiva, que la doctora Chacón mentís amb intenció d’enganyar-nos, doncs tots sabem que això és un comportament molt lleig que no existeix a la política.
A banda de l'optimista diagnòstic, la doctora Chacón ja ens havia publicitat un pla d’ajuts per l’accés a l’habitatge, basat en la concessió de subvencions a determinats col·lectius. Tot i que aquest pla el va presentar en públic amb l’honor afegit de ser acompanyada pel presidente, després es va haver de modificar d’amagatotis i refer-lo en part degut a un conflicte de competències amb algunes autonomies. I és que hi ha càrrecs de la metròpoli que a vegades semblen haver oblidat que alguns temes estan transferits a les regiones, i això els impedeix intervenir-hi per manca de competències.
Però tornant al diagnòstic ministerial del principi, des d’aquelles declaracions, tan comentades llavors i avui quasi oblidades, ha passat menys de mig any. Fins i tot els analfabets que no llegeixen saben que el que passa avui en el sector immobiliari és qualsevol cosa menys un ajuste suave. Podríem discutir si ens trobem davant d’un severo correctivo, crisis profunda, crisis galopante o un terme similar, però d’ajuste suave res de res.
El dia que no s’anuncia la fallida d’una constructora ens diuen que tanca un promotor, i el dia que no es presenta un concurs de creditors al jutjat és perquè és festa i el jutjat està tancat. I tot això per no parlar de les pèrdues milionàries que anuncien quasi totes les empreses del ram (sobre el ram del totxo, es poden trobar més reflexions aquí).
Aquest cap de setmana la doctora Chacón ha estat ascendida, premiada, en l’organigrama del govern. Ens l’han fet Ministra de Defensa. Com que hi ha la mala costum de que sobre aquests nomenaments no se’ns informa dels mèrits dels agraciats, hem de suposar que o bé l’han volgut allunyar del ministeri de l’habitatge per evitar més desgavells, o potser simplement l’han volgut premiar pel seu encertat diagnòstic. En qualsevol cas i com diria Ferran Monegal, alerta màxima ara al Ministerio de Defensa, que una cosa és fer demagògia amb les subvencions i una altra de ben diferent és què se’n fa de les escopetes i on s’envia la tropa a fer-les servir.
PS: torno a anomenar doctora, així, en cursiva, a la ministra Chacón, doncs el dia del seu nomenament diferents cadenes de televisió, entre elles TV3 la d’ells, ens tornaven a parlar de la doctora Chacón, tal com ja havia succeït al començament de la campanya electoral. Llavors ja va quedar clar que la ministra Chacón no era doctora, i tant des del seu partit com des del seu ministeri es van afanyar a esmenar els seus falsos currículums que s’havien repartit arreu. Però es veu que algun d’aquest currículums inflats els devia passar per alt i ara certs mitjans d’informació el tornen a utilitzar. Senyores i senyors periodistes: ni la senyora Chacón és doctora ni el senyor Carod és vicepresident; així que deixem-ho en llicenciada i conseller, respectivament.
1 comentari:
Em sembla correcte tot que s'hi diu.
Tota aquesta gent de la "Secta", o de la "Franquicia", és igual l'adjuctiu que hi posem tenen en comú la manca d'escrupols i l'ambició de poder sense límits.
Publica un comentari a l'entrada