.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 29 de maig del 2008

El toro d’Osborne

A l’autovia A2, a l’alçada d’El Bruc de Dalt, pujant a l’esquerra en el sentit Barcelona-Madrid, hi ha l’únic toro d’Osborne que queda a Catalunya. Dir “hi ha” potser és massa agosarat doncs el més correcte seria dir que hi era la setmana passada. Avui no ho sé.

Aquest anunci en forma de toro que hi ha a El Bruc té la seva història. Quan fa anys n’hi havien més repartits pel territori no hi havia massa problemes per conservar-lo al seu lloc en bon estat però a mesura que els altres es van anar retirant el d’El Bruc va començar a patir sabotatges i agressions de tota mena. Tan aviat apareixia mutilat com reconstruït de nou, pintat amb blanc i negre com si fos una vaca bicolor, destruït novament, reconstruït un altre cop, repintat amb les quatre barres, o com a suport de reivindicatives pintades polítiques. Ara feia temps que si al passar per allà no t’hi fixaves quasi no es veia doncs només en quedaven la part de baix de les potes. Tot d’una fa uns dies va reaparèixer totalment reconstruït.

El més curiós del cas és que tant els sabotatges i agressions com la seves posteriors reconstruccions van a cura de mans aparentment anònimes. Ni l’Ajuntament d’El Bruc en sap res ni la casa Osborne ha donat cap tipus d’autorització per la seva reconstrucció, o almenys això diuen. I estem parlant d’un anunci que té 14 metres d’alçada i una superfície de 200 metres quadrats de xapa. Vull dir que es necessita una infrastructura de grues i un equip de gent, tant per destruir-lo com per reconstruir-lo. Qui ho deu pagar tot això?

Deixant de banda el –per alguns- significat patriòtic que aquesta relíquia publicitària pugui tenir (segons Vilaweb, es tracta d’un símbol del nacionalisme espanyol més reaccionari), haig de dir que a mi particularment m’agrada. És a dir, m’agrada l’estètica de la versió original, tot pintat de negre, i cada vegada que l’han destruït m’ha sabut greu. Quan hi passo per davant amb algun estranger i em pregunta que hi pinta al toro allà dalt de la muntanya, els dic que ens el posa el govern de Madrid per recordar-nos on som. Evidentment ells tampoc s’ho creuen però ens fem un tip de riure.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Segons l'Avui (aquí es pot llegir la notícia) l'empresa de licors ha pagat el cost de l'acció que va portar a terme un serraller de Masquefa, ajudat per deu persones més.

Miquel Saumell ha dit...

Gràcies per la informació complementària que també he llegit. Quan fa una setmana vaig escriure l’article això encara no s’havia fet públic tot i que, evidentment, molta gent ho donava per suposat.

jordir ha dit...

la prensa no sempre te cura del que diu.
Osborne no reconstrueix el toro, entre altres coses, perque no vol generar cap mena de polémica ni preten tenir cap mena de protagonisme politic.
Existeix una associació d'amics del toro aqui a Catalunya i son els quei prenen cura de tornar a reconstruir el que els joves d'erc destrueixen. Ambdues formacions son evidentment de caire politic.
En canvi el que está fent es intentar promocionar aquest icone publicitari que es reconegut arreu del mon.
Parlo perque els conec

Miquel Saumell ha dit...

Comparant la informació de l’Avui amb la teva no hi veig cap contradicció.