Primer de Maig

Diuen que és la festa del treball però en comptes de celebrar-la treballant una mica més que els altres dies resulta que no es pot treballar gens. Avui s’ha de fer festa per decret, i no obren ni tan sols les botigues Ikea. Alguns treballadors –pocs, cada cop menys- encara van a les manifestacions organitzades pels cada dia més anquilosats sindicats, que s’han acabat convertint en unes institucions semioficials finançades pel govern amb diner públic i gestionades per una nova casta de privilegiats funcionaris. La majoria, però, avui se’n va a la platja, o a la muntanya, o a la Plana de Vic, a desconnectar. Demà molta gent també farà festa (pont en diuen), i per a molts el dia del treball s’haurà convertit a la pràctica en quatre dies seguits de festa. Visca la competitivitat!

Aprofitaré per contestar públicament una consulta que m’han fet de forma privada perquè penso que el tema pot interessar a més gent. Les píndoles anomenades KELEDÉN (“una cápsula diaria y sus problemas se la soplarán”), de les que es fa publicitat gratuïta aquí sobre, ja quasi no es troben enlloc. Abans potser encara es podien adquirir amb una certa facilitat i fins i tot sense recepta mèdica però ara, amb la generalitzada precarietat laboral que ens envolta i els contractes escombraria, pràcticament han deixat de receptar-se, i ja només les trobaríem a les farmàcies que obren vint-i-cinc hores al dia. Anys enrera els que en prenien sempre deien que estaven encantats amb els resultats obtinguts; si el jefe s’enfadava canviaven de feina i santes pasqües. Ara, amb la globalització i el risc de perdre el lloc de treball que la nova situació comporta, ja no se les pren ningú. Resulta massa arriscat. La recepta de moda és ara l’absoluta submissió laboral del treballador, recepta vàlida per a tothom excepte els funcionaris.