Evo Morales és l’actual president de Bolívia. No va accedir al càrrec mitjançant un cop d’estat sinó per la via democràtica, i d’això cal deixar-ne constància doncs si es repassa l’historia d’aquell país aquesta circumstància resulta excepcional. Ara bé, un cop investit com a president, el concepte que té aquest personatge del funcionament i de les regles democràtiques, del que són les majories i les minories, de qui guanya i qui perd una votació, etc., és a dir, de tots aquells mecanismes bàsics que no cal interpretar de cap manera sinó tan sols saber-los llegir, no deixa mai de sorprendre. Aquests dies en tenim un nou exemple.
Els fets. El 4 de maig es va celebrar un referèndum d’autonomia a la província de Santa Cruz, Bolívia, referèndum que van guanyar àmpliament els seus promotors, amb el 85 per cent dels vots emesos favorables a la proposta d’autonomia que se sotmetia a votació. El president Morales primer va dir que el referèndum no era constitucional, que ja per si mateix és un argument força peculiar tenint en compte que a Bolívia, ara mateix, no hi ha una constitució ni un tribunal constitucional en vigor, i d’això Morales en té una bona part de responsabilitat (es pot llegir aquí).
Al adonar-se que l’argument de la constitucionalitat feia aigües, Morales es va treure de la màniga un nou argument. Un argument que ha escandalitzat a molta gent. Per tal d’evitar males interpretacions, reprodueixo l’argument presidencial tal qual, sense traduir-lo: "La verdad es que la jornada del 4 de mayo ha culminado con la derrota aplastante de aquellos que pretendían cortar a Bolivia a pedazos. El índice de abstención fue de un 39%. Si a ese absentismo le sumamos los votos nulos y los del 'no', resulta que a los separatistas les salió el tiro por la culata. No se puede engañar al pueblo diciendo que hay un ganador con más del 80 por ciento".
Potser no caldria afegir-hi res més. Cal recordar, però, que el president Morales va ser elegit -democràticament- amb el 54 per cent dels vots emesos, percentatge on no hi va entrar –com és lògic- ni l’abstenció ni els vots en blanc i nuls. Si es donés com a bona l’esperpèntica lectura que fa Morales de l’abstenció i dels vots en blanc i nuls del referèndum, el propi Morales no hauria estat elegit president de Bolivia i el país no es trobaria ara mateix en aquest sidral.
S'ha d'acabar dient, i no és pas el primer cop que ho fem, que la fi no justifica els mitjans, ni menys encara justifica prescindir alegrement de les normes democràtiques que regeixen les societats modernes. Bolívia té molts problemes, això ho sap tothom, però seguint pel camí emprés per Morales només s’agreujaran. Si Morales busca credibilitat i suport a nivell mundial resulta evident que no va pel bon camí.
Els fets. El 4 de maig es va celebrar un referèndum d’autonomia a la província de Santa Cruz, Bolívia, referèndum que van guanyar àmpliament els seus promotors, amb el 85 per cent dels vots emesos favorables a la proposta d’autonomia que se sotmetia a votació. El president Morales primer va dir que el referèndum no era constitucional, que ja per si mateix és un argument força peculiar tenint en compte que a Bolívia, ara mateix, no hi ha una constitució ni un tribunal constitucional en vigor, i d’això Morales en té una bona part de responsabilitat (es pot llegir aquí).
Al adonar-se que l’argument de la constitucionalitat feia aigües, Morales es va treure de la màniga un nou argument. Un argument que ha escandalitzat a molta gent. Per tal d’evitar males interpretacions, reprodueixo l’argument presidencial tal qual, sense traduir-lo: "La verdad es que la jornada del 4 de mayo ha culminado con la derrota aplastante de aquellos que pretendían cortar a Bolivia a pedazos. El índice de abstención fue de un 39%. Si a ese absentismo le sumamos los votos nulos y los del 'no', resulta que a los separatistas les salió el tiro por la culata. No se puede engañar al pueblo diciendo que hay un ganador con más del 80 por ciento".
Potser no caldria afegir-hi res més. Cal recordar, però, que el president Morales va ser elegit -democràticament- amb el 54 per cent dels vots emesos, percentatge on no hi va entrar –com és lògic- ni l’abstenció ni els vots en blanc i nuls. Si es donés com a bona l’esperpèntica lectura que fa Morales de l’abstenció i dels vots en blanc i nuls del referèndum, el propi Morales no hauria estat elegit president de Bolivia i el país no es trobaria ara mateix en aquest sidral.
S'ha d'acabar dient, i no és pas el primer cop que ho fem, que la fi no justifica els mitjans, ni menys encara justifica prescindir alegrement de les normes democràtiques que regeixen les societats modernes. Bolívia té molts problemes, això ho sap tothom, però seguint pel camí emprés per Morales només s’agreujaran. Si Morales busca credibilitat i suport a nivell mundial resulta evident que no va pel bon camí.
Els principals padrins que s’ha buscat el president bolivià són o uns corruptes o uns que només han utilitzat la democràcia per arribar allà on són, i després n’han anat prescindint en la seva tasca diària com a governants. O una combinació de les dues coses. Ortega, de Nicaragua (recordar la piñata de l'etapa anterior), Castro, de Cuba (no cal recordar res en especial), Chávez, de Veneçuela (tampoc) i Correa d’Equador (país que ara s’ha sabut que ha estat finançant les FARC de Colòmbia) no són les companyies més indicades per tirar endavant el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada