Crec que ficar a la garjola a la senyora Galparsoro, l’alcaldessa d’Arrasate-Mondragón, ha estat un greu i preocupant error judicial. Per tant, crec que el jutge Garzón s’ha equivocat. Segurament no sóc l’únic que ho pensa encara que per a mi resulta del tot irrellevant si som majoria o només som quatre gats els que opinem que aquest jutge, un cop més, no ha tingut una actuació professionalment correcta.
S’ha escrit que darrere d’aquesta decisió hi ha la voluntat política del govern, però si Garzón ha comès aquest error per voluntat pròpia o induït per algú aquí ja no hi vull entrar. Això seria tant com fer un judici d’intencions, un exercici que no em ve gens de gust fer. Tinc les meves idees al respecte, és clar, com les té tothom que s’hagi pres la molèstia de seguir la trajectòria erràtica d’aquest peculiar personatge. Avui, però, me’n reservaré l’opinió.
M’he llegit l’ordre de presó incondicional del jutge tractant de trobar-hi l’entrellat, és a dir, buscant-hi un suport legislatiu mínimament coherent. Però després d’eliminar la palla, que n’hi ha i molta, i deixar-hi només el gra, i fent l’esforç de llegir el document una mica entre línies, he arribat a la trista conclusió que l’alcaldessa ha anat a la presó bàsicament per no haver promogut, des del seu càrrec institucional, la condemna d’uns atemptats d’ETA. Per dir-ho d’una manera encara més entenedora per a tothom, entenc que la imputació que fa el jutge a l’alcaldessa vindria a ser per un presumpte delicte inexistent en el nostre ordenament jurídic.
Escoltant certes tertúlies polítiques i llegint articles de premsa d’analistes de tot l'arc ideològic, un es podria arribar a creure que hi ha una llei que obliga a condemnar els atemptats d’ETA. D’un temps ençà no es fa altra cosa que criminalitzar a aquells que no condemnen els pistolers i les seves accions. Doncs no, aquesta suposada llei no existeix. I encara que dir-ho resulti d’una obvietat quasi pueril, potser convé recordar que una llei inexistent no s’ha de complir.
(Continuarà)
S’ha escrit que darrere d’aquesta decisió hi ha la voluntat política del govern, però si Garzón ha comès aquest error per voluntat pròpia o induït per algú aquí ja no hi vull entrar. Això seria tant com fer un judici d’intencions, un exercici que no em ve gens de gust fer. Tinc les meves idees al respecte, és clar, com les té tothom que s’hagi pres la molèstia de seguir la trajectòria erràtica d’aquest peculiar personatge. Avui, però, me’n reservaré l’opinió.
M’he llegit l’ordre de presó incondicional del jutge tractant de trobar-hi l’entrellat, és a dir, buscant-hi un suport legislatiu mínimament coherent. Però després d’eliminar la palla, que n’hi ha i molta, i deixar-hi només el gra, i fent l’esforç de llegir el document una mica entre línies, he arribat a la trista conclusió que l’alcaldessa ha anat a la presó bàsicament per no haver promogut, des del seu càrrec institucional, la condemna d’uns atemptats d’ETA. Per dir-ho d’una manera encara més entenedora per a tothom, entenc que la imputació que fa el jutge a l’alcaldessa vindria a ser per un presumpte delicte inexistent en el nostre ordenament jurídic.
Escoltant certes tertúlies polítiques i llegint articles de premsa d’analistes de tot l'arc ideològic, un es podria arribar a creure que hi ha una llei que obliga a condemnar els atemptats d’ETA. D’un temps ençà no es fa altra cosa que criminalitzar a aquells que no condemnen els pistolers i les seves accions. Doncs no, aquesta suposada llei no existeix. I encara que dir-ho resulti d’una obvietat quasi pueril, potser convé recordar que una llei inexistent no s’ha de complir.
(Continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada