Aquest article també s’hauria pogut titular La democratització de l’oci o de moltes altres maneres. Avui, per ajudar a fer un aterratge suau a la feina després del llarg cap de setmana, farem un article més light que de costum. Demà, però, hi tornarem amb la intensitat de sempre.
Dissabte passat formava part del pack de quatre dies festius o pontívols que molta gent va poder gaudir aprofitant la circumstància d’un primer de maig que aquest any ens queia en dijous. Doncs bé, juntament amb uns amics vam decidir anar a Sitges a fer un arròs.
En arribar al peatge dels túnels ja vam tenir la primera pista del que ens trobaríem, la primera sorpresa per la quantitat de cotxes que pretenien pagar el peatge, gens barat per cert. Fins ara, mai havíem fet cua en aquell indret, potser perquè no hi solem passar en dies o a hores punta. Després, vam trobar una segona cua, aquesta ja per entrar al poble.
Trobar el Passeig de la Ribera ple a vessar de gent com si ja fóssim a l'estiu va ser, almenys per mi, tota una sorpresa. No és que pensés en trobar-me un passeig buit com si fos un dia d’hivern entre setmana, però entre això i la gentada que s’hi passejava hi ha un terme mig. I encara sort que molts eren a la platja, prenent el sol o dins de l’aigua, doncs estic segur que tothom alhora al passeig no hi hagués pas cabut.
Uns diuen que hi ha una crisis econòmica, més o menys profunda; altres parlen d’una simple desacceleració; els més optimistes fan referència a un creixement més alentit de l’economia. El cert, però, és que com diuen més enllà, cuando el rio suena agua lleva, i ara les coses no van com anaven abans. Doncs dissabte passat a Sitges això no es veia per enlloc. Els restaurants eren tots plens de gent i d’altres s’estaven drets esperant el segon torn. Intueixo que més d’un es va quedar sense dinar per falta de taula.
Nosaltres no vam fer cua al restaurant perquè el dia abans havíem tingut la precaució de reservar taula. Vàrem menjar un arròs excel·lent, com sempre que anem a aquell lloc (La Nansa) del que som clients des de fa molts anys.
Per avui ja n’hi ha prou, esperem que la rentrée a la feina ens sigui lleu a tots.
Dissabte passat formava part del pack de quatre dies festius o pontívols que molta gent va poder gaudir aprofitant la circumstància d’un primer de maig que aquest any ens queia en dijous. Doncs bé, juntament amb uns amics vam decidir anar a Sitges a fer un arròs.
En arribar al peatge dels túnels ja vam tenir la primera pista del que ens trobaríem, la primera sorpresa per la quantitat de cotxes que pretenien pagar el peatge, gens barat per cert. Fins ara, mai havíem fet cua en aquell indret, potser perquè no hi solem passar en dies o a hores punta. Després, vam trobar una segona cua, aquesta ja per entrar al poble.
Trobar el Passeig de la Ribera ple a vessar de gent com si ja fóssim a l'estiu va ser, almenys per mi, tota una sorpresa. No és que pensés en trobar-me un passeig buit com si fos un dia d’hivern entre setmana, però entre això i la gentada que s’hi passejava hi ha un terme mig. I encara sort que molts eren a la platja, prenent el sol o dins de l’aigua, doncs estic segur que tothom alhora al passeig no hi hagués pas cabut.
Uns diuen que hi ha una crisis econòmica, més o menys profunda; altres parlen d’una simple desacceleració; els més optimistes fan referència a un creixement més alentit de l’economia. El cert, però, és que com diuen més enllà, cuando el rio suena agua lleva, i ara les coses no van com anaven abans. Doncs dissabte passat a Sitges això no es veia per enlloc. Els restaurants eren tots plens de gent i d’altres s’estaven drets esperant el segon torn. Intueixo que més d’un es va quedar sense dinar per falta de taula.
Nosaltres no vam fer cua al restaurant perquè el dia abans havíem tingut la precaució de reservar taula. Vàrem menjar un arròs excel·lent, com sempre que anem a aquell lloc (La Nansa) del que som clients des de fa molts anys.
Per avui ja n’hi ha prou, esperem que la rentrée a la feina ens sigui lleu a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada