Diferents vares de mesurar

Explica la periodista Anne Applebaum, autora del llibre Història dels camps de concentració soviètics, que a Praga molts visitants compren amb naturalitat records de l’antiga URSS i, després, els mateixos que rebutjarien una esvàstica, es posen insígnies amb la falç i el martell. La lliçó, diu, és eloqüent. Mentre el símbol d’un assassinat massiu ens horroritza, el símbol d’un altre assassinat massiu ens fa somriure. Hi ha diferents vares de mesurar els assassinats massius.

Parlant de l’atemptat de l’11 de setembre a Nova York, vaig llegir no sé on una frase que més o menys venia a dir que si 100 morts a l’Iraq t’escandalitzen menys que 100 morts a Nova York, és la senyal inequívoca de que t’ha arribat l’hora de passar l’ITV de la consciència. Hi ha diferents vares de mesurar atemptats terroristes.

Per no acabar aquest article de manera tan transcendent i desdramatitzar una mica, darrerament veig que també hi ha dues maneres de mesurar el temps. La meva: “son les 10 i 3 minuts”. La de l’emissora de radio Catalunya Informació (que em sembla que paguem entre tots): “ara són exactament 3 els minuts que passen del punt de les 10”. Com es pot veure, també hi ha diferents maneres de dir quina hora és. Sense ser cap expert en lingüística crec que, a banda de ser més curta, la manera bona és la meva.