L’article d’avui és més curt que de costum però estic convençut que la meva recomanació és de primera categoria, i no tinc cap dubte de que una cosa compensa l’altra. Avui recomanaré una llarga entrevista en forma de llibre.
Es tracta del llibre Converses amb Xavier Sala i Martín, de Jordi Graupera. És un llibre excel·lent, de lo millor que he llegit darrerament. Si els que encara no l’heu llegit us decidiu a fer-ho, quasi us puc garantir que no quedareu decebuts. Hi podreu estar més o menys d’acord però segur que no us deixarà indiferents.
Pagesos, xinesos, marxistes, liberals, jugadors i directius de futbol, polítics, mitjans de comunicació, dictadors africans, economistes, jubilats, funcionaris, joves, empresaris, missioners o condemnats a mort, res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa, en un debat cara a cara sobre el món on vivim. Lúcid, a voltes sarcàstic i contundent, però sempre opinant sense embuts, Xavier Sala i Martín convida al lector a reflexionar amb valentia. (De la contraportada del llibre).
Nota: com totes les meves, aquesta és també una recomanació totalment desinteressada; no hi tinc ni cinc de comissió.
Es tracta del llibre Converses amb Xavier Sala i Martín, de Jordi Graupera. És un llibre excel·lent, de lo millor que he llegit darrerament. Si els que encara no l’heu llegit us decidiu a fer-ho, quasi us puc garantir que no quedareu decebuts. Hi podreu estar més o menys d’acord però segur que no us deixarà indiferents.
Pagesos, xinesos, marxistes, liberals, jugadors i directius de futbol, polítics, mitjans de comunicació, dictadors africans, economistes, jubilats, funcionaris, joves, empresaris, missioners o condemnats a mort, res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa, en un debat cara a cara sobre el món on vivim. Lúcid, a voltes sarcàstic i contundent, però sempre opinant sense embuts, Xavier Sala i Martín convida al lector a reflexionar amb valentia. (De la contraportada del llibre).
Nota: com totes les meves, aquesta és també una recomanació totalment desinteressada; no hi tinc ni cinc de comissió.
2 comentaris:
En prenc nota. La veritat és que els seus articles a La Vanguardia són força estimulants. Encara recordo com va aconseguir treure de polleguera a qui avui és l'Honorable!!!
Sí senyor, al Via Veneto, això quedarà per l’historia. Però no l’Honorable, com tu dius, sinó el Molt Honorable, cosa que encara té més mèrit.
Publica un comentari a l'entrada