Costa d’entendre que entremig dels ajuntaments i la Generalitat hi hagi d’haver dos nivells administratius més, els consells comarcals i les diputacions provincials. I encara hi ha gent que ens hi voldria afegir les vegueries. Sovint em pregunto si no en fem un gra massa, i sempre em responc a mi mateix que sí. I és que tota aquesta alegre disbauxa administrativa que no produeix cap mena de riquesa per la societat, totes aquestes institucions amb els seus funcionaris, edificis, cotxes oficials, targetes Visa or o platí, dietes i altres benèfiques de tota mena pels càrrecs polítics que hi estan assignats, tot això ho paguem nosaltres, i cada dia ens resulta més car.
En el meu cas particular i com a veí del barri barceloní de Sarrià, per fer segons quins tràmits primer s’ha d’anar al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Per altres tràmits i tirant amunt, després tenim l’Ajuntament de Barcelona. I a continuació, el Consell Comarcal del Barcelonès. D’aquí passem a la Diputació de Barcelona, i després ve la Generalitat de Catalunya, i l’Estat Espanyol, i la Unió Europea, i finalment les Nacions Unides.
Si no m’he descomptat, em surten vuit nivells administratius de funcionaris que, sovint, més que resoldre’ns els problemes ens acaben complicant la vida. Fixeu-vos que d’una manera o d’una altra, tots i cadascun d’aquests nivells ens volen regular i de fet cada dia més ens regulen les nostres activitats diàries, fins a arribar a extrems fora de tota lògica.
D'entrada se m’acudeixen dues senzilles propostes concretes per tal d’aprimar una mica tota aquesta estructura administrativa que ens envolta i ens ofega. La primera, no afegir cap estructura nova sense suprimir-ne abans, com a mínim, dues de les existents. Per exemple, no introduir les vegueries sense suprimir abans els consells comarcals i les diputacions. La segona, considerar seriosament la possibilitat de suprimir el nivell administratiu que hi ha entre la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea. Algú ha calculat els diners que ens estalviaríem, uns diners que podríem destinar a inversions més productives?
Per tal d’evitar suspicàcies, vull aclarir que es tracta de dues propostes que, de tirar-se endavant, tindrien unes conseqüències bàsicament econòmiques i positives per la població, tot i que em temo que resultarà inevitable que darrere d’aquestes propostes s’hi vulgui veure un posicionament polític per part de l’autor d’aquest blog.
En el meu cas particular i com a veí del barri barceloní de Sarrià, per fer segons quins tràmits primer s’ha d’anar al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Per altres tràmits i tirant amunt, després tenim l’Ajuntament de Barcelona. I a continuació, el Consell Comarcal del Barcelonès. D’aquí passem a la Diputació de Barcelona, i després ve la Generalitat de Catalunya, i l’Estat Espanyol, i la Unió Europea, i finalment les Nacions Unides.
Si no m’he descomptat, em surten vuit nivells administratius de funcionaris que, sovint, més que resoldre’ns els problemes ens acaben complicant la vida. Fixeu-vos que d’una manera o d’una altra, tots i cadascun d’aquests nivells ens volen regular i de fet cada dia més ens regulen les nostres activitats diàries, fins a arribar a extrems fora de tota lògica.
D'entrada se m’acudeixen dues senzilles propostes concretes per tal d’aprimar una mica tota aquesta estructura administrativa que ens envolta i ens ofega. La primera, no afegir cap estructura nova sense suprimir-ne abans, com a mínim, dues de les existents. Per exemple, no introduir les vegueries sense suprimir abans els consells comarcals i les diputacions. La segona, considerar seriosament la possibilitat de suprimir el nivell administratiu que hi ha entre la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea. Algú ha calculat els diners que ens estalviaríem, uns diners que podríem destinar a inversions més productives?
Per tal d’evitar suspicàcies, vull aclarir que es tracta de dues propostes que, de tirar-se endavant, tindrien unes conseqüències bàsicament econòmiques i positives per la població, tot i que em temo que resultarà inevitable que darrere d’aquestes propostes s’hi vulgui veure un posicionament polític per part de l’autor d’aquest blog.
2 comentaris:
Sempre és un plaer llegir les teves relfexions, encara que sigui amb retard. I en això de l'administració o de la inacabable escala burocràtica, l'encertes de nou. Incloent-hi els sindicaleros-funcionaris i tants altres, sempre insatisfets però sempre a punt de mamar de la "mare pàtria". :-p
Me n’alegro de que coincideixis, Aleix, però si discrepessis estaria igualment content de llegir els teus sempre assenyats comentaris. Records a casa!
Publica un comentari a l'entrada