(Foto: TIME)Els militars de Myanmar (Birmània) que des de feia anys mantenien en arrest domiciliari a Aung San Suu Kyi l’han deixat finalment en llibertat. En sortir de casa seva, la política birmana ha recordat que la base de la llibertat democràtica és la llibertat d’expressió. Totes les dictadures es miren la llibertat d’expressió com el seu gran enemic. Però alguns règims democràtics també, i no cal anar gaire lluny per comprovar-ho. Aquests dies només cal observar el trist paper dels mitjans de comunicació públics en les informacions o, millor dit, publireportatges, que transmeten (però que no elaboren, això ho fan els propis partits) de la campanya electoral catalana.
4 comentaris:
Tenim medis de comunicació lliure nosaltres? La protecció de la llibertat d'expressió, ara mateix, només està donant veu a qui té més diners per pagar les línies editorials dels diferents medis. O sigui: als de sempre.
Clidice,
Tu parles de "nosaltres" però no cal personalitzar. Tot medi de comunicació té un amo que decideix, o un que, sense ser-ho, fa el paper de l’amo en el cas dels públics. Hi ha el model més neutre de la BBC, però no a casa nostra.
El coneixement és l'arma més mortífera que té la ciutadania per a controlar, per a ser lliure. El dubte ens fa lliures i ser lliure vol dir ser responsable. A molts règims els terroritza tenir una població que pugui pensar i que pugui ser lliure. Tot començar amb la curiositat per a informar-se. Això és el que ens fa homes...
Artur,
Exacte!
Publica un comentari a l'entrada