Diumenge ja varem comentar la victòria de CiU, l’indiscutible guanyador. Però a les eleccions al Parlament hi han hagut també uns guanyadors menors. Repassem-los.
Solidaritat. Passar en mig any del no res més absolut a buscar i trobar finançament, presentar-se a unes eleccions sense cap més concreció en el programa electoral que la promesa de proclamar la independència de Catalunya, i al final obtenir quatre diputats, s’ha de reconèixer que té molt mèrit. Per tant, encara que el seu cap visible, Laporta, no sigui gens sant de la meva devoció, crec que l’equip de Solidaritat es mereix una felicitació.
PP. També han guanyat quatre diputats, però tenen menys mèrit ja que partien d’una situació política prèvia molt consolidada. De totes maneres, no deixa de sorprendre aquesta eufòria al meu entendre exagerada dels líders populars, tant diumenge a Barcelona com dilluns a la casa central de Madrid, al capdavall per celebrar un minso augment del 1.68% de suport popular respecte a les eleccions de fa quatre anys, i això sense oblidar que el suport rebut per Don Alejo Vidal-Quadras fa quinze anys (13.21%) encara va ser superior en un 0.88% al rebut diumenge per aquest partit (12.33%). Sentint-los, sembla com si amb els 18 diputats que tindran ara haguessin tret la grossa de Nadal. La realitat és, però, que les coses no han canviat gaire. El PP segueix sent un partit que actua sempre en clau espanyola i, en conseqüència, a Catalunya hi pinta més aviat poc. Per tant, aquí la felicitació és més continguda i matisada.
Diumenge encara hi va haver un altre guanyador, tot i que no es presentava a les eleccions. Es tracta del Parlament de Catalunya, que no haurà d’acollir entre els seus membres els diputats d’un partit clarament xenòfob i racista com és el del senyor Anglada, gràcies a que altres partits els hi van esgarrapar alguns vots copiant-los quasi literalment el discurs, i això els va impedir arribar al mínim legalment necessari per assolir representació parlamentària. Sigui com sigui, crec que l’absència del Parlament d’un partit d’aquestes característiques és sempre una bona noticia.
Solidaritat. Passar en mig any del no res més absolut a buscar i trobar finançament, presentar-se a unes eleccions sense cap més concreció en el programa electoral que la promesa de proclamar la independència de Catalunya, i al final obtenir quatre diputats, s’ha de reconèixer que té molt mèrit. Per tant, encara que el seu cap visible, Laporta, no sigui gens sant de la meva devoció, crec que l’equip de Solidaritat es mereix una felicitació.
PP. També han guanyat quatre diputats, però tenen menys mèrit ja que partien d’una situació política prèvia molt consolidada. De totes maneres, no deixa de sorprendre aquesta eufòria al meu entendre exagerada dels líders populars, tant diumenge a Barcelona com dilluns a la casa central de Madrid, al capdavall per celebrar un minso augment del 1.68% de suport popular respecte a les eleccions de fa quatre anys, i això sense oblidar que el suport rebut per Don Alejo Vidal-Quadras fa quinze anys (13.21%) encara va ser superior en un 0.88% al rebut diumenge per aquest partit (12.33%). Sentint-los, sembla com si amb els 18 diputats que tindran ara haguessin tret la grossa de Nadal. La realitat és, però, que les coses no han canviat gaire. El PP segueix sent un partit que actua sempre en clau espanyola i, en conseqüència, a Catalunya hi pinta més aviat poc. Per tant, aquí la felicitació és més continguda i matisada.
Diumenge encara hi va haver un altre guanyador, tot i que no es presentava a les eleccions. Es tracta del Parlament de Catalunya, que no haurà d’acollir entre els seus membres els diputats d’un partit clarament xenòfob i racista com és el del senyor Anglada, gràcies a que altres partits els hi van esgarrapar alguns vots copiant-los quasi literalment el discurs, i això els va impedir arribar al mínim legalment necessari per assolir representació parlamentària. Sigui com sigui, crec que l’absència del Parlament d’un partit d’aquestes característiques és sempre una bona noticia.
3 comentaris:
Potser si que és una bona notícia que l'Anglada no hagi entrat, tot i que era de preveure atenent que el PP va assumir bona part del seu discurs. L'únic que el fa una mica "acceptable" si és que en pot ser, és que el políticament correcte els controlarà una mica. Tot i que, honestament, hagués preferit que la gent haguéssim vist més les orelles al llop i adonar-nos que en la nostra societat existeix, cada vegada més, el racisme irracional. Amagant-lo no ho solucionarem.
Una guanyadora més: la democràcia, que per novena vegada al nostre país, des de la mort del dictador espanyol, va portar a les urnes milers i milers de catalans, perquè triessin el seu govern.
ps: trobo que algú ho havia de dir ;)
Clidice,
Per visualitzar-ho de veritat, ens haurem d’esperar a les municipals de l’any vinent. El creixement de l'Anglada sembla garantit.
Ferran,
És veritat, algú ho havia de dir.
Publica un comentari a l'entrada