.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 1 de juny del 2011

La Catalunya xenòfoba. Més enllà de la PxC

La setmana passada vaig fer un repàs sobre diferents aspectes relacionats amb els resultats de les eleccions municipals. Però abans de tancar la sèrie cal comentar també el fenomen d’un xenòfob anomenat Anglada i la seva xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC). No s’ha de menystenir el creixement que ha tingut aquest partit, passant dels 17 als 67 regidors, repartits per molts municipis grans, mitjans i petits de Catalunya. Però no parlaré específicament d’aquest partit perquè intueixo que ja s’ha dit pràcticament tot. Ho faré només des de la perspectiva de la seva futura relació amb els altres partits de l’àmbit polític català, i molt especialment amb el PP pels motius que explicaré a continuació.

El PP no diu explícitament que estigui obert a fer pactes polítics amb la PxC, però sí que diu que per fer pactes no exclou cap partit, donant clarament a entendre que no exclou pactar amb la PxC allà on els convingui fer-ho. La resta de partits, en canvi, han dit per activa i per passiva que poden pactar amb tothom menys amb la PxC. Pot agradar o no però no es pot negar que és un fet diferencial més entre el PP i la resta de partits que recullen vots a Catalunya.

El PP, i també una part gens menyspreable del PSOE, s’omplen la boca dient que amb la llei de partits a la mà Bildu s’hauria de prohibir, tot i la recent sentència absolutòria del TC. Però mai demanen que es prohibeixi la xenòfoba PxC. O la Falange, que no necessita més adjectius perquè també se’ls veu el llautó d’una hora lluny. I ara aprofito per obrir un petit parèntesi. La llei de partits, aprovada amb els vots del PSOE, el PP i CiU, és al meu entendre un greu error polític. S’hauria de derogar. A més a més és una llei que en democràcia no fa cap falta. Per dirimir qui delinqueix i qui no ja tenim el codi penal. No ens calen lleis específiques ad hoc. Tanco el parèntesi.

Insisteixo en el que deia l’altre dia: García Albiol ha guanyat les eleccions a Badalona i té tot el dret a ser-ne l’alcalde. Però a Badalona el PP no podrà pactar amb la PxC. No perquè no ho vulgui sinó perquè no pot. I és que a Badalona la PxC no ha tret cap regidor. Durant la campanya electoral, a Badalona el PP i la PxC tenien pràcticament el mateix discurs, però al final els vots i els regidors se’ls va emportar el PP, que va cuidar una mica més les formes que la PxC. Aquesta i només aquesta és la raó que explica que la PxC no estarà present de manera directa en el nou consistori badaloní, però pocs dubten que hi serà en esperit via PP. No és cap secret que la Catalunya xenòfoba no s’acaba amb la PxC i els seus 67 regidors. És per això que aquest fenomen encara ens hauria de preocupar més.

5 comentaris:

Galderich ha dit...

Molt bona anàlisi de la xenofòbia a Catalunya més enllà de PxC. Fins i tot el que comentes de la llei de partits és d'un encertat que clama al cel.

Anònim ha dit...

HAN VAS PREGUNTAR LA MEVA POSICIO DAVANT LA PLANTADA DE LA PL.CATALUNYA?DONCS AQUI LA TENS.
EN UN PRINCIPI SOLIDARITAT.
ALS 15 DIES ESEPTICISME.
ARA..."APAGA Y VAMONOS".
JUGANT AMB BARCELONA

Miquel ha dit...

Trobo certs paralelismes en el mode en com s'està tractant l'auge de PxC des de Catalunya i l'èxit de Bildu des de les Espanyes.

Si fossin quatre gats mal comptats que pretenen bombardejar sistemàticament el sistema polític establert podria entendre aquest rebuig frontal i obert de moltes altres forces polítiques, com passava fins ara amb PxC. Aquests dos partits han demostrat que tenen un mercat d'electors prou important consilidant-se en les seus respectius àmbits d'actuació.

A partir d'aquí l'enfocament ha de ser diferent i entendre què ha motivat a la societat a votar aquests partits, tant per uns com pels altres.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Moltes gràcies.

Oliva,
T’agraeixo l’aclariment, ara sí que tinc clara la teva posició.

Miquel,
Gràcies però no veig aquests paral·lelismes per enlloc. La particularitat de la PxC és que es tracta d’un partit que es declara xenòfob sense embuts com a únic ideari. Bildu és el clàssic partit independentista d’esquerres, amb un suport popular al seu territori que s’ha demostrat molt més ampli del que des de Madrid ens deien. I ambdós, això sí, tenen la seva pròpia clientela. Hi ha gent per tot.

Miquel ha dit...

Crec que no m'he explicat bé. Òbviament no parlava en un sentit ideològic, sinó en la manera en què els rivals polítics d'ambdues organitzacions els han tractat durant la campanya.