Les escorrialles del Pacte del Tinell

Primer va ser Maragall, que no va plegar per voluntat pròpia sinó que el van foragitar els seus, tant de la direcció del partit com del govern, i ho van fer de molt males maneres. Després va ser Carod, que tot i haver-se vist obligat a deixar la direcció del seu partit encara conserva el cotxe oficial de ministre d’exteriors. I ara arriba el torn de Saura, el tercer soci del Pacte del Tinell, que també pretén deixar la direcció del partit però, això sí, sense renunciar mentre pugui a l’Audi A6 oficial que li paguem entre tots.

Així, dissabte Joan Saura va dir que no es presentaria a les eleccions primàries del seu partit per encapçalar la llista de les properes eleccions al Parlament, renunciant, per tant, a ser candidat a la presidència de la Generalitat. També va dir que, de moment, continuarà com a conseller de la Generalitat perquè intueix que Montilla no el cessarà. I tant si ho saben, tant ell com Montilla, que l’un sense l’altre són, en termes de possibilitats de governar, un zero a l’esquerra!

Ignoro si aquesta enretirada política parcial de Saura és una bona notícia pel seu partit; de fet, aquest és un assumpte que no crec que interessi gaire excepte als militants verdcomunistes. Però segur que la notícia serà molt ben rebuda a tot el territori. Aquest d'ara és un pas més perquè aviat Saura plegui també de conseller, i llavors ens haurem tret, per fi, aquest malson de sobre. El dia que Saura i Carod deixin definitivament la gestió pública perdrem de vista els dos consellers que durant els darrers anys més ineptitud i incapacitat política han demostrat en la seva gestió. Encara que també podria ser que els que vinguin després siguin pitjors, però em sembla que aquesta possibilitat és tan summament remota que de moment no cal ni contemplar-la.