Ahir em van convidar a dinar a Can Jubany, de Calldetenes, a la comarca d’Osona. N’havia sentit a parlar molt però no hi havia estat mai. Haig de reconèixer que, amb molt poques excepcions, quan vaig a un restaurant d’una certa categoria (hi vaig molt poques vegades) no m’hi acabo de trobar massa còmode. Ja no parlem si es tracta d’un establiment que llueix estrella Michelin i altres merescuts guardons. Normalment tot plegat ho trobo massa tibat i teatral. Per tant, si puc triar sempre prefereixo els restaurants més informals que, par altra banda, tampoc acostumen a picar tant. Picar la butxaca, vull dir.Però un cop conegut l’establiment, a Can Jubany no vaig tenir aquella incòmode sensació que he sentit altres vegades. El servei és molt correcte i professional però a la vegada molt discret, i gens incòmode per el client. Hi són però no els tens a sobre. És un lloc on t’hi trobes bé. Per cert, cal remarcar que tot el personal que està de cara al públic parlà català, un fet que en aquest ram cada dia resulta més difícil de trobar, fins a resultar sorprenent allò que hauria de ser normal.
El menjar (menú degustació en aquest cas) excel·lent, com no podia ser d’altra manera. Els preus... dels preus no en parlaré, anava convidat.
Un lloc recomanable. Un lloc per tornar-hi. Nandu Jubany, a qui no coneixia de res quan va venir a la nostra taula a preguntar-nos si tot anava bé, penso que s’ho mereix. Sovint tenim una certa tendència a queixar-nos de les coses que no funcionen, jo el primer. Però quan quedem satisfets d'una nova experiència penso que també s'ha de dir. El país tirarà endevant amb emprenedors com la família Jubany.
11 comentaris:
Per qüestions laborals he hagut d'anar a alguns d'aquests restaurants, al d'en Juabany no, encara que en tinc ganes, i, si són bons, de bo de bo, poc que t'hi trobes incòmode. A vegades, quan surts, et preguntes: hi havia cambrers?
Tens molta raó, cal parlar més sovint de les coses que funcionen. Una de les coses bones de la crisi és que molts empresaris s'estan posant les piles de veritat. El boom de la construcció va fer que molts s'adormissin als llorers (ja se sap, diners ràpids i fàcils).
M'has fet venir gana i tot...
El provarem Miquel, perquè totes les teves recomanacions són excel·lents...salut
Clidice, Clara i Trina:
Si em toca la grossa de Nadal us convidaré a fer un menú degustació a Can Jubany. Queda aquí escrit el meu compromís en ferm.
Doncs me'n alegro que t'hagi agradat tant i, per demanar que no quedi, si sobra algo de la hipotètica grossa jo em conformo amb un de normalet sense estrella.
Prenem bona nota. Anar a dinar o a sopar a un restaurant s'ha convertit alguns cops en un malson, especialment pel deficient servei.
Marc,
Fet.
David,
Et sobra raó, però aquest no és el cas de Can Jubany.
Ei! però assegura't de comprar-ne! :P
Clidice, fas be de recordar-m'ho perquè el que és jo, el negoci de les rifes, el tinc bastant abandonat. Aquest any, però, compraré un dècim de la rifa de Nadal. La possibilitat, encara que sigui molt remota, d'un dinar a Can Jubany tan ben acompanyat no se’m presenta cada dia!
hahahaha gràcies per la part que em toca, per si de cas jo també hi posaré, que com què sóc feminista no m'importaria gens pagar-lo ;P
Coincideixo amb tu, en especial amb el paràgraf de sentir-s'hi a gust. No m'agraden gaire els restaurants massa, massa...estrellats, i en canvi aquí l'ambient és agradable. Una vegada en una celebració familiar, m'hi van portar els pares, que tenen casa a la comarca, i vam sortir encantats!
Publica un comentari a l'entrada