Hem fet més de noranta lleis!

Quan s’arriba al final de la legislatura el govern sortint acostuma a presentar un balanç com més positiu millor. Si les dades econòmiques són millors que les del principi de la legislatura, aquestes es posen sobre la taula i el govern sortint es posa totes les medalles que calguin per la millora, encara que no en sigui directament responsable. Però quan les dades són dolentes com passa ara, aquestes s’obvien o s’hi passa de puntetes. Així, ara no veurem que el govern sortint presumeixi de les dades de l’atur, ni de la venda d’habitatges i vehicles ni, en general, de la situació de l’economia. Tampoc parlaran de la davallada econòmica de Catalunya respecte d’altres zones de l’estat, ni dels nostres pobres rànquings educatius, ni de cap altre tema que pugui ser considerat negatiu per l’elector.

Ara bé, quan s’acaba la legislatura i es vol presumir de bona gestió, una de les dades clàssiques que no falla mai és el número de lleis aprovades pel Parlament. Hem fet més de noranta lleis! diuen ufanosos els membres del govern sortint. Però dit això, no acostumen a fer valoracions sobre la necessitat i utilitat pràctiques d’aquestes lleis. D’això no se’n parla gaire. De fet, tenim lleis aprovades al Parlament que ja se sap que no es compliran mai, i evidentment tampoc no es sancionarà a qui se les passi pel forro. Però això sí, a l’hora de fer balanç serveixen per fer estadística. Hem fet més de noranta lleis!

En aquests darrers quatre anys de lleis útils se n’han aprovat unes quantes, fins i tot algunes han sigut pactades amb l’oposició, però cal recordar que del Parlament també han sortit lleis totalment inútils, fins al punt que algunes són inaplicables. Per exemple, la llei de vegueries. No només no serveix per res sinó que els seus promotors sabien des que la van plantejar que estaven fent una llei inútil i inaplicable. S’havia de marcar paquet i la van fer, i utilitzo aquesta vulgar expressió d’Esquerra perquè ells en van ser els promotors. Però a l’hora de fer el balanç de la legislatura aquesta llei inútil també forma part de l’estadística. Totes sumen. Hem fet més de noranta lleis!, però sense entrar en més detalls. I es queden tan amples.