(Foto El País)No és propi d’un país democràtic, com se suposa que ho és el nostre, que ahir les dues principals autoritats de Catalunya i la resta de diputats no poguessin accedir al Parlament per les vies habituals i haguessin d’utilitzar mitjans excepcionals. Per aquells que encara els defensen, els lamentables episodis d’ahir són la constatació definitiva que s’ha traspassat la línea vermella que separa la barbàrie de la civilització i la democràcia, i jo em manifesto obertament i sense cap mena de dubte a favor de la civilització i la democràcia.
Són els que són, cent cinquanta o tres mil cinc-cents, però aquests energúmens tan sols es representen a si mateixos. A mi i a la gran majoria dels catalans només ens representen els diputats del Parlament elegits democràticament el passat mes de novembre. Que quedi clar! (publicat ahir al twitter)
Ahir ens van segrestar a tots. Mas va demanar comprensió per l'“ús legítim de la força” de la policia en democràcia. Doncs que sàpiga que davant d'un segrest com el d'ahir amb la meva ja hi pot comptar.
Són els que són, cent cinquanta o tres mil cinc-cents, però aquests energúmens tan sols es representen a si mateixos. A mi i a la gran majoria dels catalans només ens representen els diputats del Parlament elegits democràticament el passat mes de novembre. Que quedi clar! (publicat ahir al twitter)
Ahir ens van segrestar a tots. Mas va demanar comprensió per l'“ús legítim de la força” de la policia en democràcia. Doncs que sàpiga que davant d'un segrest com el d'ahir amb la meva ja hi pot comptar.
5 comentaris:
Espero que com a mínim consideris legítimes les demandes (pacífiques) de renovació de bona part de la societat. Bona part, que incomprensiblement no és tota.
Amb la meva comprensió també hi compta.
I començo a estar cansat que uns pocs milers d'individus acamapats per diverses places (siguem generosos i diguem que arriben als 100.000) s'autoapropïin de la opinió generalitzada del "poble" (més de 3 milions dels quals van anar a votar fa 4 dies).
Qualsevol cosa positiva que tingués en els seus origens el "moviment" aquest ja fa molt de temps que ha degenerat cap a una espècie de barreja absurda de neo-comunisme, ultra-esquerranosos anti-tot i els freaks habituals que no han passat mai (i no pas per falta de mitjans, sinó per falta de cervell) de primer d'ESO.
N'Arcadi Oliveras -i gurús amb un mínim de seny del suposat moviment- té MOLTA feina si vol que la immensa majoria de la societat (el 50% que vota, no el de moment misèrrim 0.5% que està acamapada) li donem algun tipus de credibilitat a les queixes i reclamacions que ja fa temps que no es materialitzen en res més que 4 bajandes aprovades a mà alçada (!! realment molt democràtic i científic) per uns quants centenars que no treballen ni estudien i es passen el dia plantant naps als parterres de Plaça Catalunya.
Typical Spanish (i més quan tot és predica en "español", que, com tothom sap, és l'idioma "común"). Personalment, tota aquesta història em comença a fer fàstic... el nivell d'estultícia i estupidesa crònica que supuren molts dels autoanomenats indignats comença a ser tan insultant com el mateix espoli fiscal que patim els catalans - a algun dels indignats se li ha acudit reclamar els 22.000 milions d'euros que ens roba Espanya? Quants quiròfans oberts, escoles i instituts, trens i metros i altres serveis representen tots aquests milions d'euros?.... Tot plegat fot tuf a nacionalisme espanyol estil Ciudadanos i UPyD. El mes tirat de la península ibèrica.
Et dono tota la raó. Ho has dit curt i clar. Qui vulgui manifestar les seves queixes o indignació, com es diu ara, que ho faci sense coaccionar al altres. Això val pels pagesos que tallen carreteres, personal sanitari que tallen la Ronda de Dalt, o treballadors que protesten pel tancament de una fàbrica, etc... I si els coaccionats son els càrrecs lliurement escollits en unes eleccions democràtiques encara amb més raó, per la significació que té la acció coactiva.
Estic al costat del comentari que fa en Medit... Massa okupes, anti-sistemes, i penjats diversos...
Ferran,
Gràcies i sí, ho interpretes bé.
Medit,
Gràcies, avui tornem a coincidir. Com que avui no tenia temps d’allargar-me massa, demà penjaré una mena de complement de l’article d’avui, per si la meva posició no ha quedat prou clara.
Sarrianenc,
Gràcies.
Salvador,
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada