D’il·luminats que pretenen eliminar la democràcia i imposar la seva pròpia dictadura pensant que és lo millor pel país sempre n’hi ha hagut. De gent que pretén interpretar la voluntat sobirana del poble sense passar per les urnes no en falta. Sovintegen força a Amèrica llatina i a Àfrica, però també se’n troben en altres continents. Sense anar més lluny, fins fa quatre dies aquí teníem el senyor Franco. Lo de dimecres al Parlament és el que més s’assembla a un intent de carregar-se la democràcia. Un parlament és el símbol màxim de la democràcia, i dimecres alguns bandarres impresentables es van voler carregar la democràcia. Així de clar ho vaig veure i així de clar ho dic. Ni pacifistes, ni demòcrates, ni res que s’hi assembli. Dimecres és van treure les caretes uns aprenents de dictadors. Els que van voler impedir per la força el normal funcionament del Parlament, és a dir, els que dimecres van voler impedir amb violència el normal funcionament de la democràcia, eren uns aprenents de dictadors. Potser els que no han viscut mai en dictadura poden arribar a justificar els actes de dimecres. Tal vegada també poden justificar-los els que no creuen en els valors suprems de la democràcia, perquè no els poden contraposar amb les clares mancances d’una dictadura que mai no han conegut. Només aquells que pretenen instaurar una nova dictadura en aquest país poden justificar quelcom del tot injustificable, es miri com es miri. Per intentar imposar una dictadura no cal ser un militar. No cal dir-se Pavía (a la foto) ni Tejero. Dimecres va quedar clar.divendres, 17 de juny del 2011
Pavía, Tejero... i els indignats
D’il·luminats que pretenen eliminar la democràcia i imposar la seva pròpia dictadura pensant que és lo millor pel país sempre n’hi ha hagut. De gent que pretén interpretar la voluntat sobirana del poble sense passar per les urnes no en falta. Sovintegen força a Amèrica llatina i a Àfrica, però també se’n troben en altres continents. Sense anar més lluny, fins fa quatre dies aquí teníem el senyor Franco. Lo de dimecres al Parlament és el que més s’assembla a un intent de carregar-se la democràcia. Un parlament és el símbol màxim de la democràcia, i dimecres alguns bandarres impresentables es van voler carregar la democràcia. Així de clar ho vaig veure i així de clar ho dic. Ni pacifistes, ni demòcrates, ni res que s’hi assembli. Dimecres és van treure les caretes uns aprenents de dictadors. Els que van voler impedir per la força el normal funcionament del Parlament, és a dir, els que dimecres van voler impedir amb violència el normal funcionament de la democràcia, eren uns aprenents de dictadors. Potser els que no han viscut mai en dictadura poden arribar a justificar els actes de dimecres. Tal vegada també poden justificar-los els que no creuen en els valors suprems de la democràcia, perquè no els poden contraposar amb les clares mancances d’una dictadura que mai no han conegut. Només aquells que pretenen instaurar una nova dictadura en aquest país poden justificar quelcom del tot injustificable, es miri com es miri. Per intentar imposar una dictadura no cal ser un militar. No cal dir-se Pavía (a la foto) ni Tejero. Dimecres va quedar clar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Veig que hem tingut una pensada similar. Salutacions!
S'ha perdut una bona oportunitat per a mostrar la indignació de manera pacífica. Aquesta manifestació amb tothom callat i els diputats passant pel mig sense cap mena de problema hagués tingut un altre efecte. Cal revisar una altra vegada els escrits de Gandhi, amb tots els però i distàncies que es vulgui, si es vol actuar amb no-violència real.
Els indignats, per molt que han volgut desmarcar-se dels violents, ho haurien d'haver previst i haver-ho impedit. Em sap greu, molt de greu, perquè sé que hi ha gent que ha treballat de valent en aquesta història, amb l'esperança que els canvis són possibles. I no s'hi val a dir que els dolents són els altres, una actitud ferma per part d'ells ho hauria demostrat i no hagués calgut l'espectacle, ni donar-los aire a la penya de manaires i a la premsa que els acomboia.
La falta de lideratge ha estat punt important del fracas,si aquest a no ha existeig tot degenera.
Diuen que els violents van ser un grapat, però hi ha un tipus de violència no física que els "indignats" volien exercir. El dia abans ja havien anunciat que volien impedir que se celebrés el ple dels pressupostos. Quin dret tenen uns quants milers --potser bastants milers, d'acord-- a impedir el funcionament d'un parlament que ha estat elegit per uns quants milions?
Alguns s'han cregut que acampar a la pl. Catalunya era fer una nova plaça Tahrir. Obliden que a Egipte estaven sotmesos a un règim dictatorial. Aquí tenim les urnes i tenim les ILP per poder fer sentir la veu del poble.
Els que sabem què és una dictadura o una societat on ningú és lliure perquè ni tan sols pots pensar diferent del règim, rebutgem els que, motivats per una situació econòmica i financeera molt dolenta, ens volen fer creure que els representants legals no ens representen i només ells són els escollits.
Molt bon article!
Molt agraït pels vostres comentaris. Amb matisos, veig que més o menys coincidim. Sobre el tema de l’acampada ara només em queda escriure un comentari sobre l’aspecte “nacional” i lingüístic de la mateixa, que espero penjar un dia d’aquests.
Publica un comentari a l'entrada