Carod. L’epíleg

Carod va plegar divendres com a militant d’Esquerra, i Esquerra s’ha tret un pes de sobre. Agradi o no, Carod passarà a la història pels seus múltiples errors comesos quan era vicepresident del govern català, començant per aquella excursió a Perpinyà. Carod passarà a la història per la seva prepotència, pel seu malaltís afany de protagonisme, pels excessos dels seus viatges oficials i per la multimilionària despesa pública del seu departament, feta en bona part per a la seva promoció personal. Carod dirà ara el que vulgui, però hi ha un consens generalitzat, també a dins mateix d’Esquerra, que diu que ell és un dels principals responsables de la desfeta electoral del partit.

Carod, per tant, no passarà a la història tal com ell voldria. Carod no passarà a la història com un dels principals responsables de l’espectacular creixement que va experimentar Esquerra durant la seva presidència, un mèrit que ningú li pot negar però que ha quedat del tot enfosquit i oblidat per tot allò que dèiem abans. Ara el gran problema d’Esquerra no és si Carod marxa sinó la futura dinàmica del partit, és a dir, cap on el portaran els nous dirigents que sorgeixin del proper congrés. Mentrestant, però, la societat catalana els ha castigat a una llarga, necessària i del tot merescuda travessia del desert. És trist, especialment ho ha de ser per a la seva militància de base, però els errors s’acaben pagant sempre, i en política aquests errors normalment es paguen amb l’ostracisme.

Carod, en una llarga entrevista, va ser interviuat ahir per Josep Cuní a TV3. Cap autocrítica, cap error propi reconegut, res de res. La culpa sempre és dels altres. En l’epíleg de la seva vida política constatem que el personatge segueix instal·lat en un núvol.