Per evitar confusions, em refereixo al telèfon mòbil, aparell del que sembla que només en poden prescindir uns pocs privilegiats. Comença a ser tot un signe de distinció no portar-ne, no fer-ne ostentació o, fins i tot, fer ostentació de que no se’n porta, de que un no està encara controlat o, si més no, que està menys controlat que la massa. Massa que, per altra banda, sembla estar la mar de satisfeta amb aquest control excessiu a tothora al que ella mateixa s’ha sotmès, quasi sempre de manera voluntària.
Crec que al marge d’aquest excessiu control i les seves perverses implicacions, ens trobem també davant d’una clara contaminació acústica que aquí no està encara formalment tipificada, equivalent al de l’ambientació musical o publicitària de certs llocs públics, com ara les estacions del metro.
Els restaurants constitueixen un bon exemple, però no l’únic, de contaminació acústica per sorolls de mòbil; sí, sorolls en plural: un primer soroll del to de la trucada (n’hi ha cada un!), i un segon soroll de la conversa en sí mateixa.
Potser no seria sobrer regular els sorolls d’aquesta mena als espais públics, amb una normativa similar, però ben feta, a la llei que pretén protegir els no fumadors. I llavors, a banda de poder escollir llocs amb o sense fum, també podríem triar entre anar a restaurants amb contaminació acústica o fer-ho a locals lliures d’aquesta contaminació. No m’estic inventant res, tinc entès que en alguns països del centre d’Europa ja ho tenen regulat.
Crec que al marge d’aquest excessiu control i les seves perverses implicacions, ens trobem també davant d’una clara contaminació acústica que aquí no està encara formalment tipificada, equivalent al de l’ambientació musical o publicitària de certs llocs públics, com ara les estacions del metro.
Els restaurants constitueixen un bon exemple, però no l’únic, de contaminació acústica per sorolls de mòbil; sí, sorolls en plural: un primer soroll del to de la trucada (n’hi ha cada un!), i un segon soroll de la conversa en sí mateixa.
Potser no seria sobrer regular els sorolls d’aquesta mena als espais públics, amb una normativa similar, però ben feta, a la llei que pretén protegir els no fumadors. I llavors, a banda de poder escollir llocs amb o sense fum, també podríem triar entre anar a restaurants amb contaminació acústica o fer-ho a locals lliures d’aquesta contaminació. No m’estic inventant res, tinc entès que en alguns països del centre d’Europa ja ho tenen regulat.
