...només ens fan més vells.”
Ara mateix no recordo qui va dir aquesta frase però no hi estic d’acord, almenys no hi estic 100% d’acord. Dir que els anys ens fan més vells, més grans, és una obvietat i, per tant, aquí no cal perdre el temps discutint-ho. Sempre he pensat que la vellesa té més a veure amb l’actitud mental que amb l’edat biològica, així que prefereixo utilitzar el terme grans en lloc de vells. És allò tan repetit de que hi ha vells de quaranta anys i joves de vuitanta; jo en conec, tant dels uns com dels altres.
Però els anys també ens fan més savis, ni que només sigui per l’experiència acumulada. L’experiència només s’aconsegueix amb els anys; no s’estudia, ni s’adquireix per ciència infusa.
Per tant, els anys ens fan més vells, sí, però també ens fan més savis.
Ara mateix no recordo qui va dir aquesta frase però no hi estic d’acord, almenys no hi estic 100% d’acord. Dir que els anys ens fan més vells, més grans, és una obvietat i, per tant, aquí no cal perdre el temps discutint-ho. Sempre he pensat que la vellesa té més a veure amb l’actitud mental que amb l’edat biològica, així que prefereixo utilitzar el terme grans en lloc de vells. És allò tan repetit de que hi ha vells de quaranta anys i joves de vuitanta; jo en conec, tant dels uns com dels altres.
Però els anys també ens fan més savis, ni que només sigui per l’experiència acumulada. L’experiència només s’aconsegueix amb els anys; no s’estudia, ni s’adquireix per ciència infusa.
Per tant, els anys ens fan més vells, sí, però també ens fan més savis.
