L’últim a cometre l’error d’exigir el silenci o el canvi de línia de l’emissora de la Conferencia Episcopal Espanyola, ha estat el Sr. Duran i Lleida, dirigent de la coalició CiU. De fet, home sibil·lí com pocs, aquest cop s’ha tret de la màniga el mot avortar però penso que tothom l’ha entès perfectament.
Aquells que demanen el tancament de l’emissora dels bisbes, o que volen que despatxin a alguna de les seves estrelles, una de dues, o s’equivoquen de mig a mig o és que, en el fons del fons, no són tant demòcrates com es pensen. Si partim de la base que som en una democràcia, tot i que de vegades alguns en tinguem seriosos dubtes, tot s’ha de respectar, fins i tot la veu d’aquells piròmans de les ones com Don Federico, Doña Cristina, Don César i companyia. Desclot, exdirector de l’Avui, va dir que “n’hi ha que han nascut perquè hi hagi de tot”. (Ara ja es pot dir que en Desclot és en Sanchis, ell mateix va sortir diumenge de l’armari).
Aquells que demanen el tancament de l’emissora dels bisbes, o que volen que despatxin a alguna de les seves estrelles, una de dues, o s’equivoquen de mig a mig o és que, en el fons del fons, no són tant demòcrates com es pensen. Si partim de la base que som en una democràcia, tot i que de vegades alguns en tinguem seriosos dubtes, tot s’ha de respectar, fins i tot la veu d’aquells piròmans de les ones com Don Federico, Doña Cristina, Don César i companyia. Desclot, exdirector de l’Avui, va dir que “n’hi ha que han nascut perquè hi hagi de tot”. (Ara ja es pot dir que en Desclot és en Sanchis, ell mateix va sortir diumenge de l’armari).
La Cope és una empresa privada, i poden fer el que els vingui de gust sempre que sigui dintre dels límits de les lleis vigents. Si algú creu que s’ultrapassen aquests límits, té els jutges per dirimir-ho. Qui amb els seus diners no vulgui fer-se còmplice de la Cope i els seus accionistes, ja sap on no ha de posar la “x” a la propera declaració de l’IRPF.
Una cosa es criticar-los amb tota la contundència que calgui; penso que no només s’ho mereixen sinó que aquesta crítica se la guanyen cada dia. Jo aprofito per fer-ho sempre que se’m presenta l’ocasió. Algunes vegades he aconseguit que el meu interlocutor quedi en evidència; són aquells que surten per peteneras i, rient per sota el nas, diuen que no escolten mai la Cope i que, per tant, com que no saben què hi diuen, no la poden jutjar. D’això hi ha qui en diu cinisme en estat pur; no tinc cap intenció de desmentir-ho.
Una altra cosa ben diferent és exigir que callin. Per fer això ja hi ha especialistes, com el tovarisch Putin de Rússia o un dels millors deixebles d’en Fidel Castro, el compañero Chávez de Veneçuela. Però precisament ells serien uns bons exemples del que no s’ha de fer mai en una democràcia: silenciar un mitjà de comunicació. Ells, però, tenen una disculpa: ni Rússia ni Veneçuela passarien avui la prova del cotó d’una democràcia.
I per què hi surt TV3 al títol d’aquest article? En primer lloc, ho confesso, per provocar la seva lectura fins al final. Però és que, a més, he sentit a dir des de la mateixa Cope que l’emissora que s’hauria de tancar és TV3, amb l’argument que aquesta emissora pública promou la desaparició de l’espanyol a Catalunya. Ni que això fos veritat, cosa que qualsevol persona amb dos dits de front sap que no ho és, no seria el meu parer argument per tancar-la. Potser podria arribar a entendre que algú promogués el tancament de TV3 per molts dels seus lamentables programes, i també pels seus (des)informatius, totalment inacceptables en una televisió pública. Això almenys tindria una base més sòlida. No s’ha de perdre de vista que entre la Cope i TV3 hi ha una gran diferencia: la Cope se la paguen ells i TV3 la paguem entre tots. A TV3 tenim, per tant, tot el dret de dir-hi la nostra.
