Al marge de l’embolic que hi ha muntat a l’entorn del Tribunal Constitucional d’Espanya, situació de la que en són responsables els dos grans partits estatals, si bé que potser no en la mateixa mesura, penso que el millor que ens podria passar amb el recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya, pendent de sentencia, seria que el tombessin, que declaressin inconstitucional l’estatut de fireta que van donar com a bo a Madrid després de passar-hi el ribot per tots costats. No té res a veure el text que va sortir del Parlament que, no ens enganyem, encara que va tenir el suport del noranta per cent dels diputats, era un nyap, no té res a veure allò amb el document final, més nyap encara però ja convertit en llei, després de la gran retallada a la que va ser sotmès a Madrid sota la batuta d’Alfonso Guerra, mienmano.
Ja ho tenia bastant clar però després de llegir dissabte passat a La Vanguardia que el president de la franquícia del PP a Catalunya, el Sr. Sirera, “no ve lógico que se modifique el texto y considera “un desastre que nos quedáramos sin Estatut”, això m’ha acabat d’obrir els ulls. L’estatut del Sr. Guerra, i pel que ara sembla també del Sr. Sirera, no és el que ens convé, millor que ens el tombin.
Aquests del PP, però, són tremendos, eh! Presentar primer el recurs d’inconstitucionalitat i després dir que seria un desastre si els donessin la raó, és un cas clar de ser tractat amb urgència per un psiquiatre dels bons. O potser només es tracta d’una lliçó de cinisme en estat pur. Vés a saber!
Tinc entès que el Parlament té un servei mèdic modèlic, a disposició dels diputats que ho necessitin, i espero que inclogui també l’especialitat de psiquiatria. Ens agradi o no, el Sr. Sirera ens representa a tots, i encapçala un grup de catorze diputats que reben un bon sou amb diner públic. Necessitem per tant el Sr. Sirera en plenes facultats mentals. Ara bé, si només volia deixar-nos una mostra pública del seu cinisme, una demostració més de les seves habilitats, sàpiga el Sr. Sirera que ja n’hem pres bona nota.
PS: Aquest article el vaig escriure dissabte passat, tot just fa una setmana. He deixat passar aquest temps prudencial per si es produïa una rectificació de les paraules del Sr. Sirera (“no ve lógico que se modifique el texto y considera un desastre que nos quedáramos sin Estatut”). Ni ell ni els seus jefes de Madrid han rectificat.
Ja ho tenia bastant clar però després de llegir dissabte passat a La Vanguardia que el president de la franquícia del PP a Catalunya, el Sr. Sirera, “no ve lógico que se modifique el texto y considera “un desastre que nos quedáramos sin Estatut”, això m’ha acabat d’obrir els ulls. L’estatut del Sr. Guerra, i pel que ara sembla també del Sr. Sirera, no és el que ens convé, millor que ens el tombin.
Aquests del PP, però, són tremendos, eh! Presentar primer el recurs d’inconstitucionalitat i després dir que seria un desastre si els donessin la raó, és un cas clar de ser tractat amb urgència per un psiquiatre dels bons. O potser només es tracta d’una lliçó de cinisme en estat pur. Vés a saber!
Tinc entès que el Parlament té un servei mèdic modèlic, a disposició dels diputats que ho necessitin, i espero que inclogui també l’especialitat de psiquiatria. Ens agradi o no, el Sr. Sirera ens representa a tots, i encapçala un grup de catorze diputats que reben un bon sou amb diner públic. Necessitem per tant el Sr. Sirera en plenes facultats mentals. Ara bé, si només volia deixar-nos una mostra pública del seu cinisme, una demostració més de les seves habilitats, sàpiga el Sr. Sirera que ja n’hem pres bona nota.
PS: Aquest article el vaig escriure dissabte passat, tot just fa una setmana. He deixat passar aquest temps prudencial per si es produïa una rectificació de les paraules del Sr. Sirera (“no ve lógico que se modifique el texto y considera un desastre que nos quedáramos sin Estatut”). Ni ell ni els seus jefes de Madrid han rectificat.
