Em limitaré a deixar constància de l’estranya i lamentable situació d'abandonament i manca d'ajut i de suficient suport diplomàtic que han patit durant massa dies al Tchad els 7 tripulants de l'avió de l’empresa barcelonina GIRjet.
Se suposa que el cos diplomàtic disseminat pel món té com a missió principal en els seus països de destinació el suport i la defensa dels seus nacionals que tinguin problemes quan es troben en aquells països. Jo, almenys, ho tinc entès així.
Per centrar el tema, començarem fent esment que Espanya no té cap diplomàtic amb residència al Tchad, però sí que n'hi té residint a altres països del voltant. Per tant, encara que no hi visquin, aquests funcionaris s'hi poden desplaçar (s'hi han de desplaçar, tenen obligació de fer-ho) tan aviat com tenen coneixement d'un problema greu. A falta d’un mitjà de transport es lloga un avió o el que sigui. Si els hi paguem el sou és perquè ens protegeixin, i no ens haurien de deixar penjats.
A més, s’hauria d’extremar la diligència quan el problema ja es veu que si es deixa podrir (com ha passat en aquest cas) s’anirà complicant a mida que passin les hores. Més urgent encara és no perdre ni un minut si el problema es presenta en un país on no hi ha cap tipus de garanties, ni llibertats individuals i col·lectives, ni la presumpció d’innocència, ni res del que aquí és normal però allà no.
Així, aquest tripulants de GIRjet no han estat considerats per les autoritats tchadianes com a presumptes delinqüents sinó directament com a culpables d'un delicte. No ho dic jo, ho diu el website oficial de la Presidència de la República del Tchad amb aquestes paraules textuals:
"Tous les auteurs, co-auteurs et complices d’enlèvement de mineurs et escroquerie sont arrivés hier après-midi à N’Djaména à bord d’un avion de l’armée tchadienne. Il s’agit de 9 Français, 7 Espagnols et 4 Tchadiens." (Site Officiel de la Présidence de la République du Tchad. http://www.presidencedutchad.org/).
Els diplomàtics espanyols, amb l’ambaixadora al capdavant, coneixien perfectament aquestes circumstàncies des del mateix dijous 25 d'octubre en que es van produir les detencions. Però en lloc de posar-se les piles immediatament van preferir no espatllar-se el cap de setmana, i dilluns ja en parlarem que tampoc vindrà de quatre dies. Evidentment jo no hi era present però pel que hem pogut saber pels mitjans, que és bastant, la seva reflexió devia ser per l'estil.
Què van fer els diplomàtics francesos, aquells sí, amb residència al Tchad? Doncs simplement van complir amb la seva obligació i es van començar a bellugar amb diligència des del mateix dijous. Tot i que, pel que sembla, l'actuació dels francesos detinguts en aquest affaire no està gens clara, no els hi va faltar l’ajut i el suport diplomàtic des del primer moment. L'endemà mateix l’ambaixador francès ja va ser rebut pel primer ministre del Tchad, tal com ho explica el website oficial del Govern del Tchad:
"Le Premier Ministre Dr Nouradine Delwa Kassiré Coumakoye a reçu en audience en fin d’après midi du vendredi 26 octobre 2007, l’ambassadeur de France accrédité auprès du Tchad SEM Bruno Foucher. Le diplomate français a remis à l’occasion, un communiqué du Ministère français des Affaires étrangères et européennes suite à la tentative de trafic de 103 enfants pour la France par une association française « l’Arche de Zoé » et l’arrestation de neuf français impliqués dans cette opération par les autorités tchadiennes." (Site du Gouvernement du Tchad. http://www.primature-tchad.org/).
Diumenge al migdia (ahir) s’anuncia que el president de França, Nicolas Sarkozy, s’ha desplaçat a aquell país per tal de tancar la negociació amb el seu homòleg tchadià Idriss Deby, i recollir als tres periodistes francesos i també a les quatre tripulants espanyoles que han quedat alliberades. Els tchadians, amb el seu president al capdavant, han donat una lliçó pràctica a tot el món sobre el que no és la separació i l’independència de poders (executiu i judicial).
No se sap com acabarà aquesta desagradable historia però, si algun dia em trobés amb un problema seriós fora del meu país, m’agradaria que el tracte que rebés dels funcionaris del servei exterior fos molt diferent, molt més professional i eficient, del que han patit els tripulants de GIRjet. Vull creure que, com a mínim, el ministeri obrirà una investigació sobre l’actuació dels seus funcionaris durant els primers dies de la crisis i, si s’escau, es demanaran responsabilitats a qui toqui.
Se suposa que el cos diplomàtic disseminat pel món té com a missió principal en els seus països de destinació el suport i la defensa dels seus nacionals que tinguin problemes quan es troben en aquells països. Jo, almenys, ho tinc entès així.
Per centrar el tema, començarem fent esment que Espanya no té cap diplomàtic amb residència al Tchad, però sí que n'hi té residint a altres països del voltant. Per tant, encara que no hi visquin, aquests funcionaris s'hi poden desplaçar (s'hi han de desplaçar, tenen obligació de fer-ho) tan aviat com tenen coneixement d'un problema greu. A falta d’un mitjà de transport es lloga un avió o el que sigui. Si els hi paguem el sou és perquè ens protegeixin, i no ens haurien de deixar penjats.
A més, s’hauria d’extremar la diligència quan el problema ja es veu que si es deixa podrir (com ha passat en aquest cas) s’anirà complicant a mida que passin les hores. Més urgent encara és no perdre ni un minut si el problema es presenta en un país on no hi ha cap tipus de garanties, ni llibertats individuals i col·lectives, ni la presumpció d’innocència, ni res del que aquí és normal però allà no.
Així, aquest tripulants de GIRjet no han estat considerats per les autoritats tchadianes com a presumptes delinqüents sinó directament com a culpables d'un delicte. No ho dic jo, ho diu el website oficial de la Presidència de la República del Tchad amb aquestes paraules textuals:
"Tous les auteurs, co-auteurs et complices d’enlèvement de mineurs et escroquerie sont arrivés hier après-midi à N’Djaména à bord d’un avion de l’armée tchadienne. Il s’agit de 9 Français, 7 Espagnols et 4 Tchadiens." (Site Officiel de la Présidence de la République du Tchad. http://www.presidencedutchad.org/).
Els diplomàtics espanyols, amb l’ambaixadora al capdavant, coneixien perfectament aquestes circumstàncies des del mateix dijous 25 d'octubre en que es van produir les detencions. Però en lloc de posar-se les piles immediatament van preferir no espatllar-se el cap de setmana, i dilluns ja en parlarem que tampoc vindrà de quatre dies. Evidentment jo no hi era present però pel que hem pogut saber pels mitjans, que és bastant, la seva reflexió devia ser per l'estil.
Què van fer els diplomàtics francesos, aquells sí, amb residència al Tchad? Doncs simplement van complir amb la seva obligació i es van començar a bellugar amb diligència des del mateix dijous. Tot i que, pel que sembla, l'actuació dels francesos detinguts en aquest affaire no està gens clara, no els hi va faltar l’ajut i el suport diplomàtic des del primer moment. L'endemà mateix l’ambaixador francès ja va ser rebut pel primer ministre del Tchad, tal com ho explica el website oficial del Govern del Tchad:
"Le Premier Ministre Dr Nouradine Delwa Kassiré Coumakoye a reçu en audience en fin d’après midi du vendredi 26 octobre 2007, l’ambassadeur de France accrédité auprès du Tchad SEM Bruno Foucher. Le diplomate français a remis à l’occasion, un communiqué du Ministère français des Affaires étrangères et européennes suite à la tentative de trafic de 103 enfants pour la France par une association française « l’Arche de Zoé » et l’arrestation de neuf français impliqués dans cette opération par les autorités tchadiennes." (Site du Gouvernement du Tchad. http://www.primature-tchad.org/).
Diumenge al migdia (ahir) s’anuncia que el president de França, Nicolas Sarkozy, s’ha desplaçat a aquell país per tal de tancar la negociació amb el seu homòleg tchadià Idriss Deby, i recollir als tres periodistes francesos i també a les quatre tripulants espanyoles que han quedat alliberades. Els tchadians, amb el seu president al capdavant, han donat una lliçó pràctica a tot el món sobre el que no és la separació i l’independència de poders (executiu i judicial).
No se sap com acabarà aquesta desagradable historia però, si algun dia em trobés amb un problema seriós fora del meu país, m’agradaria que el tracte que rebés dels funcionaris del servei exterior fos molt diferent, molt més professional i eficient, del que han patit els tripulants de GIRjet. Vull creure que, com a mínim, el ministeri obrirà una investigació sobre l’actuació dels seus funcionaris durant els primers dies de la crisis i, si s’escau, es demanaran responsabilitats a qui toqui.
